Història de Catalunya (modèstia a part) Toni Soler


Atenció, l’última activitat puntuable surt d’aquest llibre. Aquí teniu la part d’història de Catalunya des del S. XVII fins als nostres dies del Toni Soler, el director del ‘Polònia’. De ben segur que podreu entendre moltes de les coses que us explico. Tingueu present, però, que se centra a Catalunya (per tant, molts aspectes d’història espanyola no són tocats, o són esmentats tangencialment, només en tant que afecten casa nostra). Igualmente, heu de considerar que aquesta obra, ara descatalogada (és a dir, només la podeu comprar de 2ª mà), es va publicar el 1998, raó per la qual els aspectes més recents de la història catalana no hi apareixen, és clar que Toni Soler té moltes habilitats, però la d’endeví encara no l’ha demostrada.

I aquí la fotocòpia q treballem i compta al 10% d’activitats.

També pot ser interessant per qualsevol persona interessada en la història de Catalunya, però que li faci ‘al·lèrgia’ enfrontar-se al típic i tòpic feixuc llibre d’historiador. Ve a ser, aquest llibre, un ‘Polònia’ de la història de Catalunya, amb un un biaix clarament nacionalista, però.

Activitat de la setmana del 7-4-2014


Aquí teniu el link del vídeo a partir del qual haureu de respondre les preguntes del moodle. Només cal que el mireu a partir del minut i 38 segons. D’allà surten les 7 primeres preguntes. Les 3 últimes surten del vídeo de Carlo Rosselli aquí.

Més esquemes i exercicis sobre selectivitat


Aquí teniu una sèrie d’exercicis, activitats i esquemes per captar l’essencial de cara a la PAU d’història. I aquí tenim els esquemes que, tot i estar adoptats al llibre de Santillana, us seran igualment molt útils de cara a saber què no us he de perdre. Aquí en teniu uns poquets esquemes de Vicens Vives.

  I el més important, aquesta sèrie d’esquemes sobre tota la història contemporània espanyola, per mi els millors!

I aquí els temes que han sortit a les PAU i el nombre de vegades que han anat a examen.

Preparació de l’examen del tema 9 (La Guerra Civil)


 

Aneu a aquest enllaç, registreu-vos i feu els mots encreuats, us resultarà facilet i a més us entrenareu d’una altra manera (amb el Fronter no sé com fer-los, els mots encreuats), quan us registreu, digueu-me el vostre àlias, perquè jo pugui veure el que heu fet:

http://www.educaplay.com/es/recursoseducativos/593762/personatges_de_la_guerra_civil.htm

Us recomano el llibre Catalunya, modèstia a part, del Toni Soler, busqueu-lo al bloc.

I si voleu tenir les fotocòpies que us he donat en paper, les teniu aquí.

Aquí teniu un vídeo molt interessant sobre l’inici de la Guerra Civil i l’actitud internacional davant del conflicte.

Portar un hotel des de la República fins al segle XXI


Aquí podeu llegir el reportatge de l’Ara sobre l’hotel Terraza (Roses, Alt Empordà), inaugurat el 1935. Conté moltes reflexions interessants, a través de l’entrevista a la mestressa, nora del fundador, on ens va desgranant records de les vicissituds experimentades.

Des del punt de vista històric, hi ha la sensació de gran distància en un país mal comunicat i les pors que inspirava la platja (hi havia gent de l’Empordà que mai no havia vist el mar i es veia raríssim obrir un hotel situat arran de costa i fora del nucli urbà), el trasbals del a Guerra Civil, amb la fugida de l’amo cap a França, l”impost revolucionari’ franquista, que implicava que havia d’allotjar militars gratuïtament, la doble moral de l’època (‘les cosines’ que eren les ‘queridas’), els industrials tèxtils vallesans que caçaven als aiguamolls propers, la llagosta que aleshores es pescava realment allà, etc.

Literàriament parlant, el Josep Pla hi anava sovint, però també en Porcioles (l’alcalde barceloní més popular del franquisme) i el Pau Gasol. De tots ells, ens en pot dir alguna cosa, i Pla li dedica alguns fragments de la seva obra al Norat (d’Honorat), el creador de la nissaga.

A nivell moral, hi ha la importància de la feina ben feta, el pensar en els altres, saber formar un equip, fer sinèrgies amb d’altres agents turístics (per organitzar sortides, excursions, etc.) i sobretot el no estirar més el braç que la màniga, cosa que els ha permès no caure en mans dels ‘touroperators’, on han acabat molts hotelers per no haver-se sabut resistir als ‘cants de sirena’ del diner fàcil de l’època precrisi.

Molts alumnes voleu fer turisme, doncs apreneu del que ens diu la matriarca, la senyora Mercè, que hi ha coses que no canvien mai. Ens diu que tenim una crisi de valors, que és l’arrel de la crisi econòmica, i que si recuperem la cultura de l’esforç, ens en sortirem. Potser és una visió simplificada, però una part de raó crec que sí que la té.

Més testimonis dels ‘grans’ dels nois i noies del Molí


Aquí teniu el testimoni dels avis materns i paterns de la Mar Luque, amb històries dures i difícils de pair, però que en llegir-les ens fans sentir apreci i afecte envers les generacions que ens han precedit i tota la feina que han dut a terme per tal que nosaltres en poguéssim gaudir.

I Aquí hi ha un testimoni diferent i complementari, en tant en quant els avis de la Guio provenen de llocs diferents (Catalunya i Salamanca), de nens els seus records són quotidians i força anecdòtics, però quan s’endinsen en l’adolescència, us parlen desimboltadament de la censura, la influència de l’Església o del servei militar.

Testimonis d’avis i àvies dels nostres alumnes


Us adjunto els testimonis de l’avi de la Meritxell Sorolla, el de l’àvia de la Laura Cabayol i els dels avis de l’Helena Rius: https://blochistoriaisocietat.files.wordpress.com/2012/05/la-guerra-civil-vista-pels-meus-avis.pdf.

Tots tres, han resultat d’una gran qualitat, amb visions complementàries (àmbits rural i urbà, home i dona). Molt recomanable de llegir-los i espero que aneu sumant-ne més. Els dels avis de l’Helena, en incorporar una veu dual, la d’un matrimoni amb la seva perspectiva singular i alhora doble, resulta molt atractiu, a banda de ser molt complet.

Bravo a totes tres: a la Meri, la Laura i l’Helena. Espero incorporar-ne més.

Entrevistes a la nostra gent gran


Com que alguns de vosaltres aprofitareu aquest pont per contactar amb els vostres avis o familiars, us penjo les preguntes i el propòsit d’aquestes entrevistes, que posteriorment seran penjades e un bloc, perquè restin a disposició d’altres companys, i així tindrem un banc de la memòria, mireu-vos aquest portal, per observar com fer entrevistes: http://www.memoro.org/es-es/.

Aquest enllaç conté alguns dels exemples de les entrevistes que haurien de sortir, va ser fet per excompanys vostres (tant ells com vosaltres fèieu 2n, només que vosaltres ESO i ells batxillerat): http://wisdomnews.blogspot.com.es/. Segur que podreu enriquir-lo molt.
I les preguntes les podeu seleccionar de les que van els hi van fer els nostres excompanys. Decidiu les que us vagin millor. Evidentment, algunes d’elles no són pertinents en alguns casos (a una àvia que no visqués a Catalunya no li preguntaràs per la mili ni tampoc pel català, o potser un avi no s’interessarà tant pel masclisme). Si podeu escanejar fotografies, carnets, cartilles de racionament o militars, un pasquí, un futllet, o un document que considereu de valor històric, el treball guanyarà molt. Igualment, és molt recomanabla gravar l’entrevista, així tindrem una font primària, i vosaltres podreu treballar més tranquil·lament a posteriori en l’elaboració de les respostes. Si considereu que alguns punts poden ser escabrosos o nocius, no els hi pregunteu, i si no us volen respondre alguna pregunta, doncs feu-ne una altra. La idea final és que encara que aconseguim poca informació, aquesta sigui fidedigna, ja que de vegades la història oral presenta errors o falsejaments, com ara en aquest cas:  http://www.upf.edu/materials/fhuma/hcu/docs/t5/art/art118.pdf
Aquí teniu una relació de preguntes:

Que recordes de la guerra?, a casa teva saps de quin bàndol eren?, com vas viure la guerra?, com vas viure la postguerra?, pots explicar què era la cartilla de racionament?, què solíeu menjar?, vas anar a l’escola?, com funcionava?, com va variar de la II República a la Guerra Civil i el Franquisme?, com influïa l’Església a les persones?, recordes alguna cosa sobre la censura?, hi havia moltes malalties?, hi ha alguna anècdota que recordis especialment?, com eren les classes d’història?, quins símbols franquistes hi havia?, com ere la repressió envers el català?, com era la situació social pel que fa al català?, com era el masclisme?, va fer el servei militar?, com vas viure l’acabament de la Guerra Civil a Catalunya) i a Espanya?, com es festejava en aquella època? quines eren les distraccions més comunes?, com vau viure l’assassinat de Carrero Blanco o la mort de Franco?, quines diferències trobeu entre la vida d’abans i la d’ara? quina us en sembla millor?

Nova sèrie a TV3: Tornarem!


La història d’aquest país i els seus amants estem d’enhorabona. A partir d’aquest dilluns, 16 d’abril, s’emet a TV3, després del Crackòvia, aquesta minisèrie, nominada a diversos certàmens cinematogràfics internacionals. El fet de situar-se entre la Guerra Civil i la II Guerra Mundial, i enllaçar la trama del conflicte espanyol, l’exili i la resistència antifeixista li confereixen un interès historiogràfic a priori força rellevant. A banda, un intèrpret clau és Roger Coma, actor banyolí de llarga trajectòria (des de Porca Misèria a TV3, per exemple, pasant pel biopic sobre el el bisbe Tarancón, a TV1), i que de ben segur donarà el millor de sí mateix.

Per tot plegat, us recomano molt de veure-la!

Cliqueu aquí i tindreu el tràiler oficial de TV3. I aquí l’entrevista al Roger Coma i al seu director, Felip Solé.

El catalanisme de Carrasco i Formiguera (in memoriam)


74 anys i un dia fa que Carrasco i Formiguera fou afusellat pel franquisme, en plena Guerra Civil. I això malgrat que era un democristià que havia estat perseguit pels anarquistes a la zona republicana, era d’aquella 3ª Catalunya, que no era ni franquista (no acceptava el model d’estat centralitzador d’aquest règim) ni revolucionària (no donava suport a la persecució religiosa que es va desfermar a l’inici del conflicte), que va rebre cops de les “dues espanyes”. L’Hilari Raguer, historiador i monjo montserratí, ens desgrana aquí el procés que va portar a la II República així com la negociació estatutària, on Carrasco i Formiguera tingué un paper cabdal, de fet li devem a ell el nom de ‘Generalitat’. Serveixi aquest text per fer una mica de llum sobre aquest personatge, i a través seu, sobre una època alhora esperançada i perillosa.

Documental de TV3 ‘Monarquia o República’


Aquest documental d’hora i quart de durada pondera els pros i contres d’una forma d’estat monàrquica o republicana, tot aportant dades, xifres, opinions i punts de vista de diferent signe. Igualment, fa un repàs històric del perquè de l’actual monarquia i de les opcions de què va disposar la República (les dues repúbliques que hi ha hagut a Espanya, però també la seva possible viabilitat amb una hipotètica ruptura democràtica després del franquisme).

Tothom que vulgui tenir una opinió convenientment formada, ja sigui a favor o en contra, en aquest debat (que ara s’està tornant punyent, d’una banda perquè la crisi ens fa més amatents a la despesa pública i de l’altra, pel ‘cas Urdangarín’) faria bé de mirar-se aquest vídeo.

Amb el 2n B recordeu que aquest divendres 17 de febrer vàrem veure’l  fins al minut 36. Visioneu-lo a partir d’aquest punt, doncs.

Us hi adjunto l’enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3951590.

 

 

Testimoni d’un pres polític del franquisme


Interessant biografia la d’aquest home, que ja des de la guerra civil es veu sotmès a unes condicions duríssimes. Tot i aconseguir escapar-se, torna a Espanya per tal d’enrolar-se a la lluita antifranquista. Els 21 anys de presó i la seva ideologia comunista, però, li han servit per reinventar-se i transformar-se en una persona amb molts recursos, tot arribant a ser directiu al món empresarial. I el més important, als seus 95 anys i, malgrat totes les seves penalitats, manté una perfecta lucidez que li ha possibilitat escriure un llibre. Serà el nostre Stéphane Hessel?

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120217/54255649480/marcelo-usabiaga-ensaye-durante-horas-la-postura-para-ser-fusilado.html

Xerrada del ‘Consell de Savis’ sobre la II República, Guerra Civil i Franquisme


Com ja sabeu, divendres 2 de març ens visita el Consell de Savis, que aplega gent gran que col·labora amb el Museu d’Història de Catalunya per explicar-nos les seves vivències durant aquests períodes històrics. Els nostres savis-avis tenen entre 70 i 90 anys, i una molt bona memòria, ganes d’explicar-nos el que han fet i molta experiència acumulada al sarró. Ara només cal que hi estiguem atents per captar tot el que ells ens donen!

Fa uns anys vam muntar un blog on hi ha els seus principals membres, juntament amb documents, imatges i extractes de les seves intervencions.

A continuació teniu l’enllaç:

http://wisdomnews.blogspot.com/search?updated-max=2008-04-28T18:24:00%2B02:00&max-results=5

Una cronologia de la nostra història


Una exalumna meva, la Cristina Fernández, m’envia des d’Edimburg l’eix cronològic fet a partir de les meves classes i del seu saber fer, tot posant amb diferents colors els esdeveniments de tipus diferent (social, polític, econòmic, etc.) No sabia jo que hagués explicat tot això! Vosaltres heu d’estudiar a partir del 1874 (feia anys la històrìa començava el 1808, ja que es feien 4 hores setmanals), que és el que us entra a Selectivitat.

Aneu a la part de la República per estudiar els temes 7 i 8. Cliqueu aquí per trobar aquest fris cronològic, un autèntic document històric que, de ben segur, que us agradarà o, si més no, facilitarà el vostre aprenentatge.