R.I.P. (Requiescat in pace/Descansi en pau) ‘Federalisme’?


                                                       Els pares del federalisme al “cel democràtic”

Acudit d’El Periódico sobre el quid del no federalisme d’avui vist pels ‘pares de la nonada criatura’

Enquesta d’El Periódico (EP) sobre l’estatus de Catalunya


Aquí teniu l’enquesta que aquesta Diada publica El Periódico on se’ns parla de la divisió a parts quasi iguals entre els independentistes i els partidaris de mantenir una vinculació amb Espanya, hi destacaria, a primer cop d’ull, cinc idees:

a) L’enquesta provoca certa confusió, ja que a la pregunta ‘què votaria en un referèndum oficial sobre la independència de Catalunya?’ hi ha un 46% de vots afirmatius i un 22% de negatius. Sumant els ns/nc, en blanc i abstencions els no independentistes igualarien els independentistes. Però és absurd suposar que tots els abstencionistes, ns/nc i vots en blanc siguin no independentistes (també seria absurd el contrari, és clar, però EP fa l’altra suma tan discutible). Un exalumne meu em fa veure que Vilaweb també s’adona d’aquesta tergiversació, llegiu-lo aquí.

b) Una paradoxa en relació amb la pregunta prèvia és que quan es pregunta quina ha de ser la relació amb Espanya, només un 34% vol la independència, en contrast amb el 46% previ. Aquí podem dir que els referèndums ‘els carrega el diable’, segons com facis la pregunta et surt una cosa o una altra. Sinó, que li ho preguntin al Sr. Salmond, líder del govern escocès.

c) El PSC, que ha estat i encara ho és a Bcn i àrea metropolitana un pal de paller, té els votants dividits a parts iguals. És a dir, que la posició dels Sr. Maragall i Tura no són pas tan minoritàries com sembla. O el PSC convenç el PSOE d’anar cap a un autèntic federalisme, o el PSC acabarà residualitzant-se.

d) L’independentisme encara és reactiu, mireu-vos l’article: ‘més per indignació que per convicció’. Sap què no vol però no sap què vol. Ha de saber anar més enllà del ‘no a Espanya’ i pensar a bastir estructures alternatives, en el dia després. De fet, fent com el Salvador Cardús  o l’Antoni Bassas o diaris com l’Ara volen passar de la fase resistencial a una de propositiva, de ser reactius a proactius.

e) Em sembla que 1600 enquestes, ben distribuïdes pel conjunt de Catalunya, resulten una mostra prou significativa. Tinc el dubte, però, de si recullen el malestar per l’augment de l’IVA, que va coincidir amb aqeulles dates (el decret, vull dir). Tampoc no es pot mostrar l’afectació de l’augment de peatges del 7,5% de finals de juliol.

Tot plegat, que a EP, que no és pas precisament independentista, li hagin sortit aquestes xifres és força significatiu. ALGUNA COSA S’ESTÀ BELLUGANT!