Psicologia social, tabus i monarquia

Aquest article del Sánchez Piñol, antropòleg, escriptor i columnista de l’Ara, fa una anàlisi del perquè del manteniment de la monarquia des d’un punt de vista psicològic, tot basant-se en un experiment aplicat a primats, que tenen una intel·ligència social amb força punts de coincidència amb nosaltres.

Després, passa a dir-nos que és la tradició, i determinades circumstàncies històriques ara ja inexistents juntament, les que afavoreixen la continuïtat monàrquica, en generar por entre molta gent al ‘què passaria si hi hagués un canvi de règim?’. Ras i curt, és la inèrcia, l’anar d’esma el que permet que aquest estat de coses persisteixi.

Tanmateix, afegiria jo, si són molts els que s’adonen que ‘el rei va nu’ la situació pot acabar capgirant-se. Pensem, sinó, en aquella frase hegeliana: ‘El temps és el major revolucionari, perquè fa que el possible esdevingui impossible i que l’impossible esdevingui possible”.

Acudit alemany sobre el rei

Fins i tot els alemanys, que tenen fama de seriosos, fiquen cullerada. Al diari ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’ es fa aquest acudit sobre el rei. Hi apareix amb una escopeta, tot dient ‘Ho he fet per Europa. 4 paraigüers per als paraigües de la salvació”. És a dir, que les potes les transforma en els paraigüers on se suposa que s’han de desar els paraigües que caldrà fer servir per protegir-se de les tempestes monetàries que se’ns vénen a sobre. És curiós que l’Angela Merkel aludís fa cosa de dos anys a que Espanya disposava del “paraigua” del fons econòmic europeu en cas d’agreujament de la crisi econòmica. Es veu que als alemanys això del “Regenschirm” els agrada.