Preparació per al control del tema 5

Aquí teniu diversos materials per a l’examen del tema 5. Hi haurà 2 preguntes tema (cada una a 3,5 punts), un procediment o exercici que valdrà 3 punts, que serà sobre una activitat del final del tema 5, que no hem fet a classe, però que teniu al solucionari d’aquí abaix: Estudieu-vos només les activitats 1, 3, 7 i 8 (només en sortirà una d’aquestes).

Teniu un PPT d’una gran qualitat sobre el tema 5 aquí. Us serà útil per fer-vos els esquemes, que són voluntaris.

20111107solucionari

Aquí hi ha el resum del tema 5.

Aquí el tema 5 del llibre de l’editorial Teide:

5 Transformacions socioeconòmiques del 1900 al 1930

Aquí us incloc el PDF del tema 5 del llibre de Vicens Vives, amb imatges i gràfics molt interessants.

20111025canviseconomics

Com veu una alumna del 2013 un contracte fet 90 anys abans a una mestra de Conca?

Molt ha plogut, i amb tot el dolent que hagi caigut, més han estat els progressos i avenços assolits per la humanitat, sobretot en l’àmbit de la llibertat, d’autodeterminar-nos cada u (i una) de nosaltres, de manera independent i autònoma. Ja que ara que parlem tant sobre el dret de decidir, no està de més recordar que aquest comença pels individus, i que està fet de petites passes que sovint queden oblidades, com el que van donar les sufragistes fa unes tres generacions.

El cas és que m’ha frapat aquest comentari de la Marta Colet, que amb els seus ulls de noia-dona de 18 anys tot just fets, cops les injustícies a que probablement estaven sotmeses les nostres besàvies, sota el règim dictatorial de Primo de Rivera, però que, desafortunadament, en aquella època estaven molt generalitzades, al marge del sistema polític imperant en cada cas.I aquí teniu el contracte, per saber el perquè del duríssim text de la Marta, perquè si mai un text no s’entén sense el seu context, ara això va de debò.

 

Pissarres digitals de Santillana d’Història

Tot i que aquests PPT s’adreçarien a 4t d’ESO, són molt interessants per accedir a informació bàsica i presentada de manera clara i en diferents registres i formats (eixos cronològics, textos, imatges, gràfics, etc). Per tant, us els adjunto també. Una visió de conjunt i global va molt bé per saber on situar-nos.

Aquí va el del segle XIX (tot i que vosaltres us heu d’estudiar la part política només des del 1874).

Aquí va el de la Crisi de la Restauració, II República i Guerra Civil (1902-1939).

Aquí el del franquisme (1939-1975). I aquí el de la transició i la democràcia (1975-2008), però només us cal la part que arriba al 1986, és a dir, bàsicament la transició democràtica.

 

Tema 8: II República (1933-1936)

Aquí us penjo l’enllaç de l’obra del Toni Soler ‘Catalunya modèstia a part’, periodista, escriptor i director de la productora ‘Minoria absoluta’ i del ‘Polònia’. Crec que el període de la crisi de la Restauració i la II República (i una mica la Guerra Civil) ens els explica aquí molt rebé!!!

Aquí hi ha el tema 8, el de la II República del 1934 al 1936.

Aquí hi ha l’enllaç al programa ‘Monarquia o República’, on TV3 planteja les diverses opcions de cara a un possible canvi de règim.

Aquí hi ha un eix cronològic de gran qualitat, que una exalumna meva em va fer.

Aquí hi ha els esquemes del tema 8 (els teniu fotocopiats).

I aquí teniu el test i els exercicis de selectivitat (els teniu fotocopiats).

Les solucions dels personatges i la seva obra aquí.

De cara a l’examen del tema 8, us posaré una pregunta apartat de 3 punts (NO entra l’últim del tema 7), una de tema que barrejarà diversos apartats (3 punts) i 2 dels 6 exercicis que teniu a les planes 6 i 7 de les fotocòpies que us he donat (valdran 2 punts cada una) i el de noms i fets que van dur a terme (planes 4 i 5). Si us poso una de lligar noms als seus càrrecs i actuació, valdria igualment 2 punts. Tot el que va de les planes 8 a la 12 incloses no entra.

Proves i pautes de selectivitat (II República)

Aquí teniu les set proves de selectivitat comentades (les primeres preguntes), de les que en sortiran dues de cara al control. També teniu pautes generals sobre com comentar diversos documents, que us poden resultar molt útils. D’aquesta manera us dono el material necessari per al control.

Odissees, al Canal 33

Cada divendres, a la nit, al 33, el programa ‘Odissees’, en mitja hora, ens mostra els tresors artístics catalans de diverses èpoques. N’hi ha sobre la portalada de Ripoll o aquí sobre ‘La Càrrega’ de Ramon Casas, aquesta última molt interessant tant per la gent que fa Història d’Art com per qui faci història, ja que és una font primària que ens dóna una visió social, a banda de ser una obra d’art.

Com s’ha fet Catalunya en 48 vinyetes

Us penjo aquesta auca d’Òmnium Cultural, elaborada el 2007, on se’ns mostra de manera entenedora i gràfica el devenir que ha viscut el país al llarg de la seva història, tot mostrant els episodis i personatges més significatius de la seva història. I així posem el granet de sorra de cara a la reflexió que haurem de fer sobre el nostre avenir, d’aquí a poc, quan siguem cridats a les urnes. No ho oblideu pas, que conèixer-la ens farà més savis, conscients i responsables per aconseguir un país culte, desvetllat i feliç.

A banda, per al meu alumnat li serà d’utilitat per adquirir una visió de conjunt de la història del país, i potser molts altres també en podran treure profit. Cliqueu a sobre de la 1ª imatge i totes 8 aniran sortint correlativament.

                                         HISTORIA MAGISTER VITAE EST.

Un ‘Barcelona World’ o un ‘Hispanovegas’ ?

Aquí teniu l’article del Xavier Roig a l’Ara en el que se’ns parla cruament de les nostres errades, que també les tenim, i que si es vol arribar a un nou estatus polític s’hauran de corregir, perquè hi ha qui es pot estimar més que el manin des de fora però competentment que des de dintre amb unes dosis de barroeria que comencen a ser més habituals del que seria raonable en un ‘país culte, devetllat i feliç’. Allò del bon govern, de debò que ens cal! Tant de bo un dia poguéssim dir que creiem en una Catalunya més lliure no perquè fos catalana sinó perquè serà millor per tothom…

I les aboca pel boc gros, repartint a tothom. És un catalanista de pedra picada, però reconeix que l’actitud de la presidenta Aguirre ha estat més correcta que la dels seus homòlegs catalans (si més no dels consellers i líders polítics que han parlat). També ens mostra els pitjors dimonis inoculats per una barreja extranya de franquisme i antifranquisme dels que encara no ens hem desempallegat, i que són l’antiamericanisme i l’antisionisme (per simplificar, tenir prejudicis contra els jueus). A banda, se’ns diu que Bañuelos és un empresari de gestió més que dubtosa, (la seva empresa Astroc era coneguda popularment com ‘Catastroc’), que per cert va tenir tot tipus de relacions amb el PP del Sr. Camps. I no oblidem que per molt que es pugui criticar al Sr. Adelson, aquest ha estat capaç de gestionar macrocentres de lleure amb èxit a molts països, i que els americans són els que millor han sabut dur a terme aquest tipus d”entertainment’. I si tenim present que una de les zones més deprimides de Catalunya, com era el Baix Llobregat, es queda sense aquest ‘motor d’activitat econòmica’ ja podem pensar en quants ‘ni-nis’ es quedaran amb una mà sobre l’altra.
Per últim, les acusacions morals (foment de la prostitució, ludopatia o especulació urbanística) que es feien a aquest projecte obvien que d’aquests mals ja anem ben servits, i com a exemple ens explica el Sr. Roig que la prostitució és el 2n sector econòmic del nostre… admiradíssim Empordà. Ai la hipocresia i el veure la brossa a l’ull de l’altre i no veure la biga a l’ull d’un mateix, que ens deia l’Evangeli!

No dic que necessàriament hagi de sortir malament aquest projecte espacialment tarragoní (tot i que dugui el nom ‘Barcelona World), però sí que resulta increïble que tot el que era dolent en el projecte d’Adelson ara siguin flors i violes en el complex d’un individu que té el dubtós honor d’haver estat un dels grans protagonistes de la bombolla immobiliària. Com si ens penséssim que com que Adelson ha triat Madrid, el que ell faci no en tindrà cap, de valor.

Quim Monzó: el gran dels grans, literàriament parlant, ens parla d’aquest gran moment

La revista cultural digital Jot Down constitueix un meritori intent de donar a conèixer possibles solucions o obrir noves perspectives als problemes i desafiaments que tenim plantejats actualment, i el qué és interessat és que ho fa amb gent de vàlua de disciplines molt diverses, i amb entrevistes en profunditat. on hi ha preguntes respostes amb un nivell d’explanació i detall molt amplis, sense els límits i restriccions que poden imposar els diaris en paper, la ràdio o la televisió. Fa l’efecte que més que entrevistes, ens trobem davant de llargues converses, on s’hi parla de tot.

En Quim Monzó hi parla, de la seva adolescència, del seu origen menestral, de la seva formació artística i l’estada a Nova York, de com va ser periodista, de les cuites de ser traductor o escriptor, de com ha evolucionat com a persona i professional al llarg dels anys… I fins i tot no defuig temes durs i polèmiques, com la situació del català o el posicionament envers la independència de Catalunya, tot amanint-ho amb referències molt crítiques envers la política i la classe dirigent que, suposadament, ens governa.

Humanament, literàriament i històricament, si teniu temps, llegiu-vos-la aquí, la conversa!

Portar un hotel des de la República fins al segle XXI

Aquí podeu llegir el reportatge de l’Ara sobre l’hotel Terraza (Roses, Alt Empordà), inaugurat el 1935. Conté moltes reflexions interessants, a través de l’entrevista a la mestressa, nora del fundador, on ens va desgranant records de les vicissituds experimentades.

Des del punt de vista històric, hi ha la sensació de gran distància en un país mal comunicat i les pors que inspirava la platja (hi havia gent de l’Empordà que mai no havia vist el mar i es veia raríssim obrir un hotel situat arran de costa i fora del nucli urbà), el trasbals del a Guerra Civil, amb la fugida de l’amo cap a França, l”impost revolucionari’ franquista, que implicava que havia d’allotjar militars gratuïtament, la doble moral de l’època (‘les cosines’ que eren les ‘queridas’), els industrials tèxtils vallesans que caçaven als aiguamolls propers, la llagosta que aleshores es pescava realment allà, etc.

Literàriament parlant, el Josep Pla hi anava sovint, però també en Porcioles (l’alcalde barceloní més popular del franquisme) i el Pau Gasol. De tots ells, ens en pot dir alguna cosa, i Pla li dedica alguns fragments de la seva obra al Norat (d’Honorat), el creador de la nissaga.

A nivell moral, hi ha la importància de la feina ben feta, el pensar en els altres, saber formar un equip, fer sinèrgies amb d’altres agents turístics (per organitzar sortides, excursions, etc.) i sobretot el no estirar més el braç que la màniga, cosa que els ha permès no caure en mans dels ‘touroperators’, on han acabat molts hotelers per no haver-se sabut resistir als ‘cants de sirena’ del diner fàcil de l’època precrisi.

Molts alumnes voleu fer turisme, doncs apreneu del que ens diu la matriarca, la senyora Mercè, que hi ha coses que no canvien mai. Ens diu que tenim una crisi de valors, que és l’arrel de la crisi econòmica, i que si recuperem la cultura de l’esforç, ens en sortirem. Potser és una visió simplificada, però una part de raó crec que sí que la té.

L’Eurocopa, el futbol, el fer història i la reflexió d’en Cardús

Bé, la selecció espanyola ha guanyat l’Eurocopa i l’hi dono l’enhorabona, a aquesta ‘Roja i Grana’. A més, ha fet història, de la que quedarà grabada a la memòria, ja que ha guanyat consecutivament l’Eurocopa del 2008, els Mundials del 2010 i la present Eurocopa. A mí m’agrada que hi hagi allà molts jugadors del Barça, i que el seu èxit els hi donarà més confiança. Que el ‘caché’ d’aquests jugadors augmenti, i que tinguin més èxit o que els fitxin d’altres clubs d’Europa li farà bé als comptes i a l’autoestima del país. I un detall significatiu, així com el 2010 Puyol va lluir la senyera, ara ho ha fet en Xavi, cosa que l’hi proporciona una certa projecció.

No m’oblido tampoc del gest que va tenir fa uns anys, en un acte de ‘Sos aldeas infantiles’ el porter del Barça, Víctor Valdés, col·laborant desinteressadament en aquell event benèfic, en el que també servidor hi era present. Tot i que no ha estat porter titular, li desitjo el millor, i el que és segur és que ara aquests jugadors tenen una gran difusió i influència sobre la gent, per això me’n faig ressó d’aquesta petició, per tal que la selecció espanyola destini, si més no, una part del guanyat a fins socials, tal com hi veieu.

Sobre els sentiments encontrats, me’n recordo d’una frase del Kofi Annan, exsecretari general de l’ONU, que deia: ‘estima el que ets sense odiar el que no ets’. Doncs això, que qui ho vulgui celebrar ho faci, sense retreure-li al que ‘passa’ del tema, i a qui no li agradi que respecti l’alegria dels vencedors, i que esperi el seu torn, perquè per llei de vida, les coses tenen un principi, un desenvolupament i un final, i ‘la Roja’ no en serà pas cap excepció a aquest cicle universal.

I no ens oblidem que hi ha una història del país lligada al futbol, en el que els obrers van crear clubs amb el seu suor i el seu temps lliure, i aquesta història, tot i no ser tan glamurosa, no la’haurien d’oblidar, i per rescatar-la de l’oblit cliqueu Aquí.

Aquí teniu un article, publicat a l’Ara, molt ponderat del Salvador Cardús ,’Independentisme promiscu’, en el que analitza la relació entre futbol i política, tot indicant-ne la seva politització, però també que aquesta és un fet universal, i que darrere d’aquest procés ha ha tot un seguit d’actituds polièdriques que defugen les interpretacions més simplistes.