Portar un hotel des de la República fins al segle XXI


Aquí podeu llegir el reportatge de l’Ara sobre l’hotel Terraza (Roses, Alt Empordà), inaugurat el 1935. Conté moltes reflexions interessants, a través de l’entrevista a la mestressa, nora del fundador, on ens va desgranant records de les vicissituds experimentades.

Des del punt de vista històric, hi ha la sensació de gran distància en un país mal comunicat i les pors que inspirava la platja (hi havia gent de l’Empordà que mai no havia vist el mar i es veia raríssim obrir un hotel situat arran de costa i fora del nucli urbà), el trasbals del a Guerra Civil, amb la fugida de l’amo cap a França, l”impost revolucionari’ franquista, que implicava que havia d’allotjar militars gratuïtament, la doble moral de l’època (‘les cosines’ que eren les ‘queridas’), els industrials tèxtils vallesans que caçaven als aiguamolls propers, la llagosta que aleshores es pescava realment allà, etc.

Literàriament parlant, el Josep Pla hi anava sovint, però també en Porcioles (l’alcalde barceloní més popular del franquisme) i el Pau Gasol. De tots ells, ens en pot dir alguna cosa, i Pla li dedica alguns fragments de la seva obra al Norat (d’Honorat), el creador de la nissaga.

A nivell moral, hi ha la importància de la feina ben feta, el pensar en els altres, saber formar un equip, fer sinèrgies amb d’altres agents turístics (per organitzar sortides, excursions, etc.) i sobretot el no estirar més el braç que la màniga, cosa que els ha permès no caure en mans dels ‘touroperators’, on han acabat molts hotelers per no haver-se sabut resistir als ‘cants de sirena’ del diner fàcil de l’època precrisi.

Molts alumnes voleu fer turisme, doncs apreneu del que ens diu la matriarca, la senyora Mercè, que hi ha coses que no canvien mai. Ens diu que tenim una crisi de valors, que és l’arrel de la crisi econòmica, i que si recuperem la cultura de l’esforç, ens en sortirem. Potser és una visió simplificada, però una part de raó crec que sí que la té.