Barcelona, capital d’un nou estat


Aquí teniu el llibre blanc de 842 planes on diferentes teòrics elucubren sobre què passaria amb una hipotètica Bcn capital d’estat independent. Hi ha opinions diverses i contrastades, fins i tot la que proposa que la capital sigui Manresa i no pas Bcn, però una cosa bona de tot plegat és que no defugen els greus problemes del país, se sigui independent, comunitat autònoma, federal o migpensionista.

Les personalitats que en formen part tenen visions que tot i ser diferents, no deixen de estar enraonades, i això és un un altre aspecte que podem destacar. I per últim, el catalanisme comença a reconèixer Bcn com a ciutat plenament catalana (tot i q la proporció 21/20 entre regidors consultistes i els que no ho són, ha de ser un esperó per treballar amb lucidesa) i a deixar de banda aquella dita de l’alcalde de Vic, al 1983: Vic, capital de la Catalunya catalana.

El ministre Wert avaluant-nos


Aquí hi ha una vinyeta que ens mostra les notes que ens posa en espanyolitat el Sr. Wert (que, per cert, en alemany vol dir valor). Sembla que hi ha el bon espanyol, l’espanyol bo (amb una sginficació anàloga a la de ‘bona vida’ i ‘vida bona’, aquí l’ordre dels factors que altera el resultat) i els altres, que, en no surtir a la foto, és com si estiguéssim suspesos i ‘fora del sistema’. Que vigili el ministre, que si fa una Espanya massa tancada, vés a saber se li anirà molta gent. A més pressió més reacció… No li he posat l’etiqueta de ‘franquisme’ a aquest post, però com segueixi aquest home dient el que diu, se l’acabarà guanyant…

A través de Diario.es i del professor d’història Roderic Gisbert.

Concert econòmic entre desafinat i polifònic (o cançó trista d’Spain’s street)


Economia Basca: Tu tens 2 vaques. Les munys. Et beus la llet que necessites i envies la que et sobra a Madrid.
Economia Catalana: Tu tens 2 vaques. Les munys. Envies tota la llet a Madrid i et tornen la que volen.
Economia Valenciana: Tu tens 2 vaques. Et vens les vaques, requalifiques el prat on pasturaven i fas un bloc d’apartaments. Creus que amb els diners podràs comprar tota la llet que vulguis, però com que els apartaments no es venen ni per casualitat t’acaben portant la llet des de Madrid.
Economia Extremenya: Tu tens 2 vaques… i creus que si no fos pels catalans en podries tenir 3.
Economia Andalusa: Tu tens 2 toros. Com els toros no es poden munyir t’esperes al bar fins que t’enviïn la llet des de Madrid.
Economia Gallega: Tu tens 2 vaques, una és la teva dona i l’altre està subvencionada per Brussel·les.
Economia Madrilenya: Per què vols tenir cap vaca si a Madrid arriba la millor llet d’Espanya?

Vinyeta de l’Ara: una imatge val més que mil paraules


El que va de les manifestacions dels ‘indignats’ del 2011 o de la vaga general del 2012 a la Diada d’aquest setembre, i la mà que bressola el bressol, que ho explica tot. Bé, l’ANC també hi té a veure o com ha sabut CiU convertir el malestar de la població (manifestat en part pels ‘indignats’) en un sentiment indepedentista, tot fent oblidar la seva responsabilitat en les retallades.

Obra mestra de la propaganda política

‘Monkeys reject inequal pay’ aplicat a la dialèctica Catalunya-Espanya


Aquí hi ha un article del Sánchez Piñol, a l’Ara, que ens indica que d’animals en tenim molt més del que ens pensem, i que de raó, doncs ja en parlarem. A partir d’un experiment etològic, sobre el comportament d’uns monos, s’observa que el concepte de l’equanimitat i justícia existeix en aquests primats, tot i que no ho sàpiguen verbalitzar, i la indignació quan es veuen postergats o maltractats es fa palesa. Tindrà això alguna cosa a veure amb la conflicitvitat política sobre la relació de Catalunya amb el conjunt de l’Estat? Sembla que hi ha hagut qui mentre ha rebut beneficis ha mirat cap a l’altra banda i que qui es percebia en una situació pitjor està disposat a canviar l’status quo. Aquí, això sí, no n’hi ha cap gàbia, i la dona que ens alimenta cada cop més, és aquella senyora alemanya que es mirarà les coses objectivament, amb més xifres que lletres, cosa que pot suposar que hi hagi, sinó justícia (aquest és un mot massa gros), sí una certa equanimitat que atenuï aquesta sensació de tracte diferent injustificat.

Jaume Barberà o la baula perduda entre el 15-M i l’11-S


Aquí hi ha el text ‘Reforma o ruptura’, que el periodista de ‘Singulars’ Jaume Barberà acaba de publicar al FB, ha tingut una gran quantitat de comentaris (alguns d’ells crítics, com ens agrada criticar l’altre sense escoltar-lo!) i ‘compartits’. El Jaume ens enllaça els dos moviments que han protagonitzat, a casa nostra, mediàticament les aspiracions socials.

De fet, es podria dir que, un èxit del nacionalisme-independentisme (o de l’ANC), ha estat transfigurar o reconvertir la indignació contra el sistema capitalista del 15-M en una d’adreçada contra Espanya, o més específicament, el seu govern. Per contra, a la resta d’Espanya el moviment indignat ha deixat com a llavor una sensació de difús malestar contra la política i la banca (parcialment monopolitzada per sindicats i partits d’esquerra), però sense proposar-ne cap actitud constructiva.

Ara bé, fins i tot a Catalunya, el que el Jaume probablement no deixi de plantejar és que, fins i tot en una Catalunya indepedent, seguiríem tenim els problemes denunciats pels ‘Indignats’, essent ‘Caixalunya’, dit en termes gràfics, perquè ens seguiríem movent dintre de les coordenades marcades pel capitalisme i els grans grups financers i constructors (com s’ha vist amb la lloança quasi unànim amb que ‘Barcelona World’ ha estat acollit). O, d’una altra manera, amb una Catalunya independent es calcula que seríem un 7% més rics (si no prenem mal i fem un divorci de ‘bon rotllo’ amb Espanya), però segons com es distribueixi aquest excedent això pot no significa res. De fet, me’n recordo d’un activitat on explicava als meus alumnes que EUA i Dinamarca tenen el mateix PIB per càpita (és a dir, la mateixa riquesa per habitant), però a EUA les immenses desigualtats fan que hi hagi molt més analfabetisme, criminalitat, gent a presó o desigualtat de gènere i menys esperança de vida i escolarització.

És cert que, entre el sobiranisme, hi ha qui acaba dient com si fos un afegitó, que farem un estat més social i just, però en el dia a dia de la seva actuació política aquestes mesures no es veuen o no van més enllà d’un posat sense cap traducció pràctica.

Un ‘Barcelona World’ o un ‘Hispanovegas’ ?


Aquí teniu l’article del Xavier Roig a l’Ara en el que se’ns parla cruament de les nostres errades, que també les tenim, i que si es vol arribar a un nou estatus polític s’hauran de corregir, perquè hi ha qui es pot estimar més que el manin des de fora però competentment que des de dintre amb unes dosis de barroeria que comencen a ser més habituals del que seria raonable en un ‘país culte, devetllat i feliç’. Allò del bon govern, de debò que ens cal! Tant de bo un dia poguéssim dir que creiem en una Catalunya més lliure no perquè fos catalana sinó perquè serà millor per tothom…

I les aboca pel boc gros, repartint a tothom. És un catalanista de pedra picada, però reconeix que l’actitud de la presidenta Aguirre ha estat més correcta que la dels seus homòlegs catalans (si més no dels consellers i líders polítics que han parlat). També ens mostra els pitjors dimonis inoculats per una barreja extranya de franquisme i antifranquisme dels que encara no ens hem desempallegat, i que són l’antiamericanisme i l’antisionisme (per simplificar, tenir prejudicis contra els jueus). A banda, se’ns diu que Bañuelos és un empresari de gestió més que dubtosa, (la seva empresa Astroc era coneguda popularment com ‘Catastroc’), que per cert va tenir tot tipus de relacions amb el PP del Sr. Camps. I no oblidem que per molt que es pugui criticar al Sr. Adelson, aquest ha estat capaç de gestionar macrocentres de lleure amb èxit a molts països, i que els americans són els que millor han sabut dur a terme aquest tipus d”entertainment’. I si tenim present que una de les zones més deprimides de Catalunya, com era el Baix Llobregat, es queda sense aquest ‘motor d’activitat econòmica’ ja podem pensar en quants ‘ni-nis’ es quedaran amb una mà sobre l’altra.
Per últim, les acusacions morals (foment de la prostitució, ludopatia o especulació urbanística) que es feien a aquest projecte obvien que d’aquests mals ja anem ben servits, i com a exemple ens explica el Sr. Roig que la prostitució és el 2n sector econòmic del nostre… admiradíssim Empordà. Ai la hipocresia i el veure la brossa a l’ull de l’altre i no veure la biga a l’ull d’un mateix, que ens deia l’Evangeli!

No dic que necessàriament hagi de sortir malament aquest projecte espacialment tarragoní (tot i que dugui el nom ‘Barcelona World), però sí que resulta increïble que tot el que era dolent en el projecte d’Adelson ara siguin flors i violes en el complex d’un individu que té el dubtós honor d’haver estat un dels grans protagonistes de la bombolla immobiliària. Com si ens penséssim que com que Adelson ha triat Madrid, el que ell faci no en tindrà cap, de valor.