Barcelona, capital d’un nou estat


Aquí teniu el llibre blanc de 842 planes on diferentes teòrics elucubren sobre què passaria amb una hipotètica Bcn capital d’estat independent. Hi ha opinions diverses i contrastades, fins i tot la que proposa que la capital sigui Manresa i no pas Bcn, però una cosa bona de tot plegat és que no defugen els greus problemes del país, se sigui independent, comunitat autònoma, federal o migpensionista.

Les personalitats que en formen part tenen visions que tot i ser diferents, no deixen de estar enraonades, i això és un un altre aspecte que podem destacar. I per últim, el catalanisme comença a reconèixer Bcn com a ciutat plenament catalana (tot i q la proporció 21/20 entre regidors consultistes i els que no ho són, ha de ser un esperó per treballar amb lucidesa) i a deixar de banda aquella dita de l’alcalde de Vic, al 1983: Vic, capital de la Catalunya catalana.

Entrevista a Jordi Pujol poc abans de la macromanifestació de la Diada del 2012


Me he vist interpel·lat sovint per companys, amics o alumnes en relació al cas Pujol i els he respost que el cert és que jo no m’ho esperava pas, que estigués implicat personalment, tot i sospitar que membres del seu entorn sí que ho podien estar. Doncs us passo el document que teniu a continuació per tal que us feu la composició de lloc que millor us vagi.

Aquí teniu la interessant entrevista que ens mostra al Pujol més sobiranista, dos anys abans que es descobrissin els afers tèrbols en què estava implicat. Tampoc no és que afegeixi gaire de nou, perquè d’alguna manera coincideix en les dates amb la que li va fer l’Albert Om a ‘El convidat’, però no deixa de ser un exercici retrospectiu interessant, que ens mostra com era capaç d’interpretar un personatge, ni que estigués en fals. Tot i que no crec que ens haguem d’escarrassar amb un home que, al cap i a la fi, té 84 anys, i només per l’edat mereix un mínim respecte.

Temes 3 i 4 del llibre de Teide


Aquí teniu els temes del llibre de Teide, subratllats i amb les meves anotacions, per tal que us sigui més fàcil de seguir.

El tema 3 aquí. I el 4 aquí.

Comentaris d’exercicis de selectivitat dels vostres companys del 2n Batx A aquí. i Aquí una prova força ben feta sobre el Tractat de pau de París, que el 1898 posava pau entre Espanya i els EUA.

‘Monkeys reject inequal pay’ aplicat a la dialèctica Catalunya-Espanya


Aquí hi ha un article del Sánchez Piñol, a l’Ara, que ens indica que d’animals en tenim molt més del que ens pensem, i que de raó, doncs ja en parlarem. A partir d’un experiment etològic, sobre el comportament d’uns monos, s’observa que el concepte de l’equanimitat i justícia existeix en aquests primats, tot i que no ho sàpiguen verbalitzar, i la indignació quan es veuen postergats o maltractats es fa palesa. Tindrà això alguna cosa a veure amb la conflicitvitat política sobre la relació de Catalunya amb el conjunt de l’Estat? Sembla que hi ha hagut qui mentre ha rebut beneficis ha mirat cap a l’altra banda i que qui es percebia en una situació pitjor està disposat a canviar l’status quo. Aquí, això sí, no n’hi ha cap gàbia, i la dona que ens alimenta cada cop més, és aquella senyora alemanya que es mirarà les coses objectivament, amb més xifres que lletres, cosa que pot suposar que hi hagi, sinó justícia (aquest és un mot massa gros), sí una certa equanimitat que atenuï aquesta sensació de tracte diferent injustificat.