Tema 6: La crisi de la Restauració (1899-1931)


Aquí teniu el tema 6 subratllat, amb les meves anotacions i aquí els esquemes amb els subratllats, aquests no els teniu en format paper, però també us poden ser útils.

Aquí teniu tres proves de selectivitat esquematitzades i amb els punts més importants, que corresponen al tema 6. NO us entraran en aquest parcial, però si en el pròxim.

Anuncis

Resum moviment obrer i industrialització (S.XIX)


Nota: els textos que hi ha a continuació són d’Isabel Fernández, professora d’Història a l’Escola del Treball. Aquí hi ha un resum molt ben fet sobre el moviment obrer. Aquí un sobre la fallida industrialització i la pervivencia d’una economia agrària al S. XIX.

I aquí un sobre QUÈ s’ha d’estudiar a Història i quins conceptes heu de saber, si no hi trobeu totes les respostes, busqueu la informació i completeu-la vosaltres mateixos.

Tema 4: La Revolució Industrial


Aquí hi ha el tema 4 del llibre de Teide. Un esquema molt complet sobre el tema aquí. Un sobre les transformacions agràries i un sobre l’agricultura. Un sobre la demografia i un altre sobre les classes dirigents. Aquest és sobre la transformació de les ciutats i aquest sobre l’economia del S.XIX i aquí sobre la política econòmica. Aquest sobre la indústria tèxtil i aquest sobre la siderúrgica i el ferrocarril. El naixement del moviment obrer aquí, aquí anarquistes i marxistes i per últim aquí anarquistes i marxistes durant la Restauració. Aquí teniu l’esquema de la producció tèxtil.

El vocabulari amb els conceptes del tema 4 el teniu aquí. Els únics conceptes nous són el de ‘absentista’ en relació al terratinent que residia a una gran ciutat (sovint Madrid) i ‘passava’ de cultivar les terres i el de ‘nòlit’ o cost de transport de les mercaderies en vaixell. Per últim, el de l’anarquisme individualista, tot i que no l’hem explicat us entra tots tres grups, inclòs el 2n Batx. C.

Via crucis sobre la vaga, la postvaga i el que se’ns ve a sobre


Aquí  teniu un article del Gerard Quintana, líder dels ‘Sopa de Cabra’ (tinc entès que és el grup de música en català -si més no, majoritàriament en català-, que més ha venut), on ens mostra un seguit de reflexions interessants sobre el punt en què es trobem, amb una Catalunya que rep diverses pressions, des del govern espanyol (i aquest des de les instàncies europees) i els cercles del poder (allò que es deia l’oligarquia), fins als sectors més violents i antisistema dels indignats amb l’actual estat de coses. Compte no ens passi com als anys 30, que els extrems se’ns mengin el país.

Dues maneres d’analitzar els aldarulls a la Barcelona del 29-M


Aquí teniu un article del Sr. Ramoneda, on se’ns critica la violència patida per la ciutat en el dia de la vaga, a la que se sol dir incontrolada (en tot cas, no està controlada per les organitzacions polítiques i sindicals majoritàries), però que cada cop sembla més planificada, però també una violència estructural i molt difícil de visualitzar, com ara, certs desnonaments o l’acomiadament de gent que va participar a la vaga.

El text següent, del Sr. Aragay, ens parla de tota una tradició de radicalots, que a Catalunya sempre n’hi ha hagut, potser perquè hem tingut un poder polític sovint percebut com aliè quan no hostil a les demandes del país. Aquests radicals, insatisfets amb la nostra societat, de tant en tant emergeixen i qüestionen el sistema, sovint de forma violenta i indiscriminada, provocant tot tipus de mals que, convenientment ventats, acaben per girar-se’ls en contra seva. Cal reconduir la seva ràbia i ira cap a crítiques dures i radicals però sense caure en la violència, i no cal anar gaire lluny, pensem en les manifestacions contra la participació espanyola a la guerra de l’Irac el 2003. I el líder que pot dur a terme aquesta reconversió és l’alcalde Trias.

El terme de vaga i els seus associats, des de la lingüística


Aquí teniu un article del filòleg Pla Nualart, on ens fa una disgressió molt enginyosa i alhora documentada sobre l’origen dels mots que emprem per referir-nos a les protestes obreres, i la seva relació amb el context que les va originar. I, per cert, no us perdeu l’últim paràgraf, que ens parla de la 1ª vaga de la història de la humanitat!

Interessantíssima entrevista a l’Emili Teixidor


L’Emili Teixidor, als seus 78 anys, és un escriptor de llarga trajectòria i merescut reconeixement. A més, hi va ser mestre durant molts anys. I, malgrat la greu malaltia que pateix, ens aporta una gran lucidesa trufada amb tocs d’humor i ironia. I quan fa crítiques, les sap fer constructivament, i a més, és capaç de fer autocrítica d’una manera mesurada. D’altra banda, també ens mostra els aspectes que veu bé, i que vol que es mantinguin. Tot plegat, s’hi desplega la seva humanitat, bonhomia i intel·ligència.

I, a nivell d’història, ens dóna un tast de com era la vida infantil i laboral a l’Osona del primer franquisme, sense deixar de banda que va coincidir amb en Miquel Martí i Pol. Roda de Ter ha donat, doncs, dos insignes escriptors. No us prenc més temps, llegiu-la aquí !!!