Tema 11: El ‘desarrollisme’ franquista (1959-1975)

Tot i que només ens entra una part del terma 11, us passo aquí tot de materiales perquè els exàmens de dijous (2n C) i divendres (2n A i B) us vagin molt bé. Molta sort!

Aquí teniu el tema 11, amb els subratllats i apunts. I aquí els esquemes fotocopiats dels temes 11 i 12, he inclós també els del tema 12, encara que no en farem  examen. El franquisme dels anys 60 esquematitzat el teniu aquí. I els dels anys 70 aquí.

Aquí hi ha la fitxa del 1r franquisme (Barcanova) i aquí la del 2n, tot i que totes dues estan interrelacionades.

Aquí hi ha el solucionari dels temes 11, 12 i 13.

Aquest web és molt recomanable per fer tests sobre el franquisme, també n’hi ha d’altres períodes. I un altre web per fer tests el teniu aquí.

La repressió franquista i l’oposició a Catalunya, que era la part que ens faltava del tema 10, la teniu aquí.

Some content on this page was disabled on 2016/12/03 as a result of a DMCA takedown notice from Jaume Cortada Cortada. You can learn more about the DMCA here:

https://wordpress.com/support/copyright-and-the-dmca/

Tot el que us cal saber per a l’examen del tema 10: 1r franquisme

Aquí teniu el tema 10 fotocopiat i subratllat sencer.

Aquí les fotocòpies amb els punts essencials del tema.

A banda, aquí teniu l’esquema dels anys 40 i aquí el dels anys 50.

Aquí una 1ª fotocòpia que us pot ser útil com a entrenament i aquí una altra.

Un vídeo molt autèntic i didàctic, que ens parla dels franquistes catalans.

Aquí teniu el vídeo del Dragui sobre la 1ª part del franquisme, un quart d’horeta que us ajudarà a fixar alguns conceptes.

I si podeu fer l’histoquiz, doncs millor, tot i que no computi en la nota, us hi posareu al dia.

Some content on this page was disabled on 2016/12/03 as a result of a DMCA takedown notice from Jaume Cortada Cortada. You can learn more about the DMCA here:

https://wordpress.com/support/copyright-and-the-dmca/

Francolàndia I (1939-1959)

Aquí teniu el discurs del presidente de las Cortes Españolas Estebán Bilbao, “franquista de tomo y lomo”, en relació a les mesures propugnades per l’ONU de cara a l’aïllament diplomàtic d’Espanya. No arriba a minut i mig, mireu-vos l’activitat proposada al Moodle.

Preguntes curtes i procediments del tema 11: El ‘desarrollisme’ franquista

A partir del solucionari que teniu en aquest post, us entren el dossier sobre les migracions procediments 1, 2, 3, 4 i 5. A banda de respondre les corresponents preguntes, heu de dir quin tipus de font és. Recordeu que val 2 punts. N’hi haurà dues a 2 punts cada una.

Les altres dues preguntes tema poden ser de qualsevol dels apartats del tema 11, excepte els dos últims (la fi del franquisme i Catalunya: immigració i lluita antifranquista). En seran 2 a 3 punts cada una.

I aquí enllaços a vídeos interessants, entre els quals el del Dragui, que m’ho havien demanat.

Un ‘Barcelona World’ o un ‘Hispanovegas’ ?

Aquí teniu l’article del Xavier Roig a l’Ara en el que se’ns parla cruament de les nostres errades, que també les tenim, i que si es vol arribar a un nou estatus polític s’hauran de corregir, perquè hi ha qui es pot estimar més que el manin des de fora però competentment que des de dintre amb unes dosis de barroeria que comencen a ser més habituals del que seria raonable en un ‘país culte, devetllat i feliç’. Allò del bon govern, de debò que ens cal! Tant de bo un dia poguéssim dir que creiem en una Catalunya més lliure no perquè fos catalana sinó perquè serà millor per tothom…

I les aboca pel boc gros, repartint a tothom. És un catalanista de pedra picada, però reconeix que l’actitud de la presidenta Aguirre ha estat més correcta que la dels seus homòlegs catalans (si més no dels consellers i líders polítics que han parlat). També ens mostra els pitjors dimonis inoculats per una barreja extranya de franquisme i antifranquisme dels que encara no ens hem desempallegat, i que són l’antiamericanisme i l’antisionisme (per simplificar, tenir prejudicis contra els jueus). A banda, se’ns diu que Bañuelos és un empresari de gestió més que dubtosa, (la seva empresa Astroc era coneguda popularment com ‘Catastroc’), que per cert va tenir tot tipus de relacions amb el PP del Sr. Camps. I no oblidem que per molt que es pugui criticar al Sr. Adelson, aquest ha estat capaç de gestionar macrocentres de lleure amb èxit a molts països, i que els americans són els que millor han sabut dur a terme aquest tipus d”entertainment’. I si tenim present que una de les zones més deprimides de Catalunya, com era el Baix Llobregat, es queda sense aquest ‘motor d’activitat econòmica’ ja podem pensar en quants ‘ni-nis’ es quedaran amb una mà sobre l’altra.
Per últim, les acusacions morals (foment de la prostitució, ludopatia o especulació urbanística) que es feien a aquest projecte obvien que d’aquests mals ja anem ben servits, i com a exemple ens explica el Sr. Roig que la prostitució és el 2n sector econòmic del nostre… admiradíssim Empordà. Ai la hipocresia i el veure la brossa a l’ull de l’altre i no veure la biga a l’ull d’un mateix, que ens deia l’Evangeli!

No dic que necessàriament hagi de sortir malament aquest projecte espacialment tarragoní (tot i que dugui el nom ‘Barcelona World), però sí que resulta increïble que tot el que era dolent en el projecte d’Adelson ara siguin flors i violes en el complex d’un individu que té el dubtós honor d’haver estat un dels grans protagonistes de la bombolla immobiliària. Com si ens penséssim que com que Adelson ha triat Madrid, el que ell faci no en tindrà cap, de valor.

Portar un hotel des de la República fins al segle XXI

Aquí podeu llegir el reportatge de l’Ara sobre l’hotel Terraza (Roses, Alt Empordà), inaugurat el 1935. Conté moltes reflexions interessants, a través de l’entrevista a la mestressa, nora del fundador, on ens va desgranant records de les vicissituds experimentades.

Des del punt de vista històric, hi ha la sensació de gran distància en un país mal comunicat i les pors que inspirava la platja (hi havia gent de l’Empordà que mai no havia vist el mar i es veia raríssim obrir un hotel situat arran de costa i fora del nucli urbà), el trasbals del a Guerra Civil, amb la fugida de l’amo cap a França, l”impost revolucionari’ franquista, que implicava que havia d’allotjar militars gratuïtament, la doble moral de l’època (‘les cosines’ que eren les ‘queridas’), els industrials tèxtils vallesans que caçaven als aiguamolls propers, la llagosta que aleshores es pescava realment allà, etc.

Literàriament parlant, el Josep Pla hi anava sovint, però també en Porcioles (l’alcalde barceloní més popular del franquisme) i el Pau Gasol. De tots ells, ens en pot dir alguna cosa, i Pla li dedica alguns fragments de la seva obra al Norat (d’Honorat), el creador de la nissaga.

A nivell moral, hi ha la importància de la feina ben feta, el pensar en els altres, saber formar un equip, fer sinèrgies amb d’altres agents turístics (per organitzar sortides, excursions, etc.) i sobretot el no estirar més el braç que la màniga, cosa que els ha permès no caure en mans dels ‘touroperators’, on han acabat molts hotelers per no haver-se sabut resistir als ‘cants de sirena’ del diner fàcil de l’època precrisi.

Molts alumnes voleu fer turisme, doncs apreneu del que ens diu la matriarca, la senyora Mercè, que hi ha coses que no canvien mai. Ens diu que tenim una crisi de valors, que és l’arrel de la crisi econòmica, i que si recuperem la cultura de l’esforç, ens en sortirem. Potser és una visió simplificada, però una part de raó crec que sí que la té.

El capitalisme, la gran banca i el poder dels diners

Aquí, al diari Ara, hi ha una entrevista a Manuel Puerto, un jubilat de 68 anys que va dirigir Banif (és a dir, la banca privada d’inversions del Banc Santander, per entendre’ns, la banca per a rics) per als territoris que, vés per on, es corresponen, si fa no fa, amb una part dels Països Catalans (Catalunya i Balears) i que ha treballat durant 37 anys a la banca, per tant és un ‘insider’ (algú que està en el tema) que sap de què parla.

I, al  seu llibre ‘Oligarquía financiera y poder político en España’ posa negre sobre blanc. I no ho fa pas des d’una perspectiva antisistema o revolucionària, ja que arriba a dir que el ‘capitalime és el sistema menys dolent’, sinó que parla de les malalties d’aquest sistema a Espanya, a causa de determinades ‘adherències’ que són típicament espanyoles, com ara que el poder financer està controlat a parts iguals per gent lligada als dos grans ordes religiosos (Opus Dei, des dels tecnòcrates dels 60, i Legionarios de Cristo, des dels 80), amb significatives incrustacions d’individus amb sospitoses connexions amb la Falange o el colpisme.

Un altre punt és que ell creu que a Espanya també s’aplica la teoria del ‘too big to fail’, i que l’Estat mai no deixaria caure ni el BBVA, ni el Santander ni Caixabank. I que quan arribes a nivells de responsabilitat i te n’adones de l’estafa que hi ha a darrera, l’únic que pots fer és plegar, ja que no pots canviar el sistema. Per això diu, que a nivell ètic no ens podem fiar de cap banc.

També diu que Banif i BBVA gestionaven a partis iguals el patrimoni del rei, que era immens, però ell calcula que la part que ells administràvem només era un 10% de la seva riquesa total. És a dir, que la fortuna del rei s’assembla a un iceberg en que només en veus un 10%, i l’altra 90% està submergit.

Reflexió interessant la de que Mario Conde, exdirectiu de Banesto, va ser empresonat als anys 90 per fer una cosa que ara quotidianament tothom fa: evadir diners i enviar-los als paradisos fiscals, per tal d’escapar dels impostos fixats pel govern espanyol, i si vols, pots tornar-hi pagant una petita multa, com ara amb l’amnistia fiscal.

Documental molt interessant a TV3

Demà passat dimecres, a la sèrie documentalista de caire històric de TV3 ‘Sense ficció’ ens fan un documental que es diu ‘el cinema de Paco’, on veurem aquelles imatges del NODO (noticiari propagandístic del règim franquista) que van ser censurades o que, simplement, es va considerar de poc interès. Una cosa curiosa és que feia mesos que s’anunciava aquest programa però, que jo sàpiga, no es va acabar d’emetre. Ara sembla que sí, que ja el podrem veure. Aquí teniu l’enllaç.

Potser el grapat d’imatges que ‘no vam poder veure’ al NODO ens doni un resultat que no seria gaire diferent del típic i tòpic magazin de preses falses, i fins i tot amb un toc d’humor, si no fos per… que en realitat darrere d’aquests ‘noticiaris’ i de les seves imatges pretesament felices i satisfactòries s’amagava una estratègia que va anorrear les llibertats del país i de la seva gent. Aquel ‘España iba bien’ doncs, va a ser que no, i desafortunadament, hi ha una mena de flaire (o tuf) que enllaça aquella aparença de país i dictador ‘milhomes’ amb d’altres que han fet recentment diversos polítics, inclosos certs presidents de govern, mentre tot se’ns estava ensorrant com un castell de cartes , llegeixi’s Bankia, sense anar més lluny.

Més testimonis dels ‘grans’ dels nois i noies del Molí

Aquí teniu el testimoni dels avis materns i paterns de la Mar Luque, amb històries dures i difícils de pair, però que en llegir-les ens fans sentir apreci i afecte envers les generacions que ens han precedit i tota la feina que han dut a terme per tal que nosaltres en poguéssim gaudir.

I Aquí hi ha un testimoni diferent i complementari, en tant en quant els avis de la Guio provenen de llocs diferents (Catalunya i Salamanca), de nens els seus records són quotidians i força anecdòtics, però quan s’endinsen en l’adolescència, us parlen desimboltadament de la censura, la influència de l’Església o del servei militar.

Testimonis d’avis i àvies dels nostres alumnes

Us adjunto els testimonis de l’avi de la Meritxell Sorolla, el de l’àvia de la Laura Cabayol i els dels avis de l’Helena Rius: https://blochistoriaisocietat.files.wordpress.com/2012/05/la-guerra-civil-vista-pels-meus-avis.pdf.

Tots tres, han resultat d’una gran qualitat, amb visions complementàries (àmbits rural i urbà, home i dona). Molt recomanable de llegir-los i espero que aneu sumant-ne més. Els dels avis de l’Helena, en incorporar una veu dual, la d’un matrimoni amb la seva perspectiva singular i alhora doble, resulta molt atractiu, a banda de ser molt complet.

Bravo a totes tres: a la Meri, la Laura i l’Helena. Espero incorporar-ne més.

Histonigma del 12 del 5 del 12

Ara fa 50 anys del ‘Contuberni de Munic’, i ja que en una setmana tindrem la final de ‘Champions Lleague’ on el Barça ja no hi podrà ser, i que tindrem un directiu de la Munic aquest dilluns fent una xerrada al nostre ‘Molí’, aquí va l’histonigma COMPOST d’avui:

1- Qui i quan pronuncià la frase ‘avui la Guerra Civil ha terminat’?

2- Qui digué ‘l’únic que ens poden fer a Munic és cervesa’? (atenció!, en aquella època no existia la ‘Munich’ de la Torre de Claramunt)

3- Quin diari va crear el terme ‘Contuberni de Munic’?

Teniu de temps fins a les 8 de la tarda. Els 3 primers en contestar correctament entren en la liguilla del concurs. Ja tenim 3 encertants des d’ahir. Quan comenteu l’entrada, m’arriba el vostre ‘post’ al meu email i jo no li donaré l’aprovació fins a les 8, per tal que no us copieu els uns dels altres. Sort!

PPTs i vídeos del tema 11: El desarrollisme

Gràcies a diversos alumnes del 2n B disposem de PPT que ens ajudaran a estudiar el tema 11. Són molt interessants, amb alguns enllaços i imatges que poden complementar la part textual. Aquí teniu el de l’ocàs del franquisme i aquí el dels canvis econòmics i socials d’aquest període d’expansió econòmica. Recordeu de mirar-vos els últims vídeos d’història de Catalunya en aquest enllaç. Per últim, un testimoni que, atenció!, pot resultar difícil d’acceptar però que reflecteix la realitat d’un cert franquisme que continua maldant per sobreviure en la democràcia.

Pautes de les exposicions amb PPT dels temes 11 i 12 (2n Batx B)

Aquí teniu les pautes de les exposicions que farem sobre els últims apartats del tema 11, ‘el desarrollisme’ o 2ª part del franquisme, i el tema 12, centrat a la Transició Democràtica. Ateniu-vos a les recomanacions que us he indicat al principi de l’arxiu. Demà passat tindreu disponible el subratllat del tema 12.

Recordeu que tan valor té el PPT com la desimboltura a l’hora d’explicar-lo, les preguntes que formuleu als companys i com siguin capaços de respondre-les. I els que siguin receptors del PPT hauran de mostrar tant una bona actitud com la capacitat de respondre adequadament a les qüestions que se’ls pugui formular.

Entrevistes a la nostra gent gran

Com que alguns de vosaltres aprofitareu aquest pont per contactar amb els vostres avis o familiars, us penjo les preguntes i el propòsit d’aquestes entrevistes, que posteriorment seran penjades e un bloc, perquè restin a disposició d’altres companys, i així tindrem un banc de la memòria, mireu-vos aquest portal, per observar com fer entrevistes: http://www.memoro.org/es-es/.

Aquest enllaç conté alguns dels exemples de les entrevistes que haurien de sortir, va ser fet per excompanys vostres (tant ells com vosaltres fèieu 2n, només que vosaltres ESO i ells batxillerat): http://wisdomnews.blogspot.com.es/. Segur que podreu enriquir-lo molt.
I les preguntes les podeu seleccionar de les que van els hi van fer els nostres excompanys. Decidiu les que us vagin millor. Evidentment, algunes d’elles no són pertinents en alguns casos (a una àvia que no visqués a Catalunya no li preguntaràs per la mili ni tampoc pel català, o potser un avi no s’interessarà tant pel masclisme). Si podeu escanejar fotografies, carnets, cartilles de racionament o militars, un pasquí, un futllet, o un document que considereu de valor històric, el treball guanyarà molt. Igualment, és molt recomanabla gravar l’entrevista, així tindrem una font primària, i vosaltres podreu treballar més tranquil·lament a posteriori en l’elaboració de les respostes. Si considereu que alguns punts poden ser escabrosos o nocius, no els hi pregunteu, i si no us volen respondre alguna pregunta, doncs feu-ne una altra. La idea final és que encara que aconseguim poca informació, aquesta sigui fidedigna, ja que de vegades la història oral presenta errors o falsejaments, com ara en aquest cas:  http://www.upf.edu/materials/fhuma/hcu/docs/t5/art/art118.pdf
Aquí teniu una relació de preguntes:

Que recordes de la guerra?, a casa teva saps de quin bàndol eren?, com vas viure la guerra?, com vas viure la postguerra?, pots explicar què era la cartilla de racionament?, què solíeu menjar?, vas anar a l’escola?, com funcionava?, com va variar de la II República a la Guerra Civil i el Franquisme?, com influïa l’Església a les persones?, recordes alguna cosa sobre la censura?, hi havia moltes malalties?, hi ha alguna anècdota que recordis especialment?, com eren les classes d’història?, quins símbols franquistes hi havia?, com ere la repressió envers el català?, com era la situació social pel que fa al català?, com era el masclisme?, va fer el servei militar?, com vas viure l’acabament de la Guerra Civil a Catalunya) i a Espanya?, com es festejava en aquella època? quines eren les distraccions més comunes?, com vau viure l’assassinat de Carrero Blanco o la mort de Franco?, quines diferències trobeu entre la vida d’abans i la d’ara? quina us en sembla millor?

La mort (direm que accidental) del germà petit de Joan Carles, Alfons de Borbó

Ara que veiem que les armes les carrega el diable, us passo un enllaç sobre la mort del germà menor de Joan Carles, Alfons de Borbó, el 1956. Suposadament, va ser accidental, però en no haver-hi testimonis, mai no es podrà arribar a saber. A banda, la investigació que va dur a terme la policia portuguesa de la dictadura d’Oliveira Sálazar, que governava a Portugal aleshores, no va ser gens lluïda.

Us passo aquest enllaç on veureu el documental de Discovery Channel, en castellà sud-americà ja que mai no s’ha emès a Espanya. De cara al tema 10, molt interessant!!!

I tant de bo, aquests borbons aprenguin, amb l’Alfonsito, el Froilan, i els elefants, que d’armes, ni parlar-ne. Que a més hi ha gent que tenim memòria d’elefant, sobretot els d’història!!!

http://www.vilaweb.cat/noticia/4001396/20120410/reportatge-espanya-vist-mort-germa-rei.html

Neus Català: la vida d’una lluitadora incansable

Aquí teniu l’enllaç de l’article del Jordi Creus sobre la Neus Català i la seva biografia, on hi apareixen circumstàncies personals duríssimes (en especial, la seva estada a diversos camps de concentració durant la II G.M.).

No afegeixo res més, bé, res que no sigui aquest poema-manifest de la Maria-Mercè Marçal:

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Nova sèrie a TV3: Tornarem!

La història d’aquest país i els seus amants estem d’enhorabona. A partir d’aquest dilluns, 16 d’abril, s’emet a TV3, després del Crackòvia, aquesta minisèrie, nominada a diversos certàmens cinematogràfics internacionals. El fet de situar-se entre la Guerra Civil i la II Guerra Mundial, i enllaçar la trama del conflicte espanyol, l’exili i la resistència antifeixista li confereixen un interès historiogràfic a priori força rellevant. A banda, un intèrpret clau és Roger Coma, actor banyolí de llarga trajectòria (des de Porca Misèria a TV3, per exemple, pasant pel biopic sobre el el bisbe Tarancón, a TV1), i que de ben segur donarà el millor de sí mateix.

Per tot plegat, us recomano molt de veure-la!

Cliqueu aquí i tindreu el tràiler oficial de TV3. I aquí l’entrevista al Roger Coma i al seu director, Felip Solé.

El catalanisme de Carrasco i Formiguera (in memoriam)

74 anys i un dia fa que Carrasco i Formiguera fou afusellat pel franquisme, en plena Guerra Civil. I això malgrat que era un democristià que havia estat perseguit pels anarquistes a la zona republicana, era d’aquella 3ª Catalunya, que no era ni franquista (no acceptava el model d’estat centralitzador d’aquest règim) ni revolucionària (no donava suport a la persecució religiosa que es va desfermar a l’inici del conflicte), que va rebre cops de les “dues espanyes”. L’Hilari Raguer, historiador i monjo montserratí, ens desgrana aquí el procés que va portar a la II República així com la negociació estatutària, on Carrasco i Formiguera tingué un paper cabdal, de fet li devem a ell el nom de ‘Generalitat’. Serveixi aquest text per fer una mica de llum sobre aquest personatge, i a través seu, sobre una època alhora esperançada i perillosa.

Tema 10. El primer franquisme (1939-1959)

Aquí teniu el tema 10, el del primer franquisme, del 1939 al 1959, actualitzat amb tots els subratllats necessaris. Recordeu que també hi ha les fotocòpies, que complementen l’explicació i el subratllat.

Documental de TV3 ‘Monarquia o República’

Aquest documental d’hora i quart de durada pondera els pros i contres d’una forma d’estat monàrquica o republicana, tot aportant dades, xifres, opinions i punts de vista de diferent signe. Igualment, fa un repàs històric del perquè de l’actual monarquia i de les opcions de què va disposar la República (les dues repúbliques que hi ha hagut a Espanya, però també la seva possible viabilitat amb una hipotètica ruptura democràtica després del franquisme).

Tothom que vulgui tenir una opinió convenientment formada, ja sigui a favor o en contra, en aquest debat (que ara s’està tornant punyent, d’una banda perquè la crisi ens fa més amatents a la despesa pública i de l’altra, pel ‘cas Urdangarín’) faria bé de mirar-se aquest vídeo.

Amb el 2n B recordeu que aquest divendres 17 de febrer vàrem veure’l  fins al minut 36. Visioneu-lo a partir d’aquest punt, doncs.

Us hi adjunto l’enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3951590.

 

 

Testimoni d’un pres polític del franquisme

Interessant biografia la d’aquest home, que ja des de la guerra civil es veu sotmès a unes condicions duríssimes. Tot i aconseguir escapar-se, torna a Espanya per tal d’enrolar-se a la lluita antifranquista. Els 21 anys de presó i la seva ideologia comunista, però, li han servit per reinventar-se i transformar-se en una persona amb molts recursos, tot arribant a ser directiu al món empresarial. I el més important, als seus 95 anys i, malgrat totes les seves penalitats, manté una perfecta lucidez que li ha possibilitat escriure un llibre. Serà el nostre Stéphane Hessel?

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120217/54255649480/marcelo-usabiaga-ensaye-durante-horas-la-postura-para-ser-fusilado.html

Xerrada del ‘Consell de Savis’ sobre la II República, Guerra Civil i Franquisme

Com ja sabeu, divendres 2 de març ens visita el Consell de Savis, que aplega gent gran que col·labora amb el Museu d’Història de Catalunya per explicar-nos les seves vivències durant aquests períodes històrics. Els nostres savis-avis tenen entre 70 i 90 anys, i una molt bona memòria, ganes d’explicar-nos el que han fet i molta experiència acumulada al sarró. Ara només cal que hi estiguem atents per captar tot el que ells ens donen!

Fa uns anys vam muntar un blog on hi ha els seus principals membres, juntament amb documents, imatges i extractes de les seves intervencions.

A continuació teniu l’enllaç:

http://wisdomnews.blogspot.com/search?updated-max=2008-04-28T18:24:00%2B02:00&max-results=5

La intervenció del violoncel·lista català Pau Casals a l’ONU

Tal i com us havia dit als del 2n A quan us parlava dels avantguardismes i del desenvolupament cultural català durant els anys de la II República, us adjunto la intervenció de Pau Casals davant d’una sessió de les Nacions Unides, on explicita la seva identificació amb Catalunya, tot remarcant el seu compromís amb la pau i l’entesa. A més, us pot ser útil per millorar el vostre anglès, ja que les seves paraules estan subtitulades i, a més, parla un anglès relativament fàcil d’entendre. Si mai li heu d’explicar a un estranger que és Catalunya, aquesta en pot ser una bona introducció.

I això forma part d’un programa de TV3 d’història que es deia “El favorit”, del 2003, on la gent havia de votar quin era el català favorit. I per cert, el presentador era l’Oriol Jonqueras, historiador  líder actual d’ERC.

http://www.youtube.com/watch?v=fioeY-CJ2GY

Interessantíssima entrevista a l’Emili Teixidor

L’Emili Teixidor, als seus 78 anys, és un escriptor de llarga trajectòria i merescut reconeixement. A més, hi va ser mestre durant molts anys. I, malgrat la greu malaltia que pateix, ens aporta una gran lucidesa trufada amb tocs d’humor i ironia. I quan fa crítiques, les sap fer constructivament, i a més, és capaç de fer autocrítica d’una manera mesurada. D’altra banda, també ens mostra els aspectes que veu bé, i que vol que es mantinguin. Tot plegat, s’hi desplega la seva humanitat, bonhomia i intel·ligència.

I, a nivell d’història, ens dóna un tast de com era la vida infantil i laboral a l’Osona del primer franquisme, sense deixar de banda que va coincidir amb en Miquel Martí i Pol. Roda de Ter ha donat, doncs, dos insignes escriptors. No us prenc més temps, llegiu-la aquí !!!

Una cronologia de la nostra història

Una exalumna meva, la Cristina Fernández, m’envia des d’Edimburg l’eix cronològic fet a partir de les meves classes i del seu saber fer, tot posant amb diferents colors els esdeveniments de tipus diferent (social, polític, econòmic, etc.) No sabia jo que hagués explicat tot això! Vosaltres heu d’estudiar a partir del 1874 (feia anys la històrìa començava el 1808, ja que es feien 4 hores setmanals), que és el que us entra a Selectivitat.

Aneu a la part de la República per estudiar els temes 7 i 8. Cliqueu aquí per trobar aquest fris cronològic, un autèntic document històric que, de ben segur, que us agradarà o, si més no, facilitarà el vostre aprenentatge.