Tema 11: El ‘desarrollisme’ franquista (1959-1975)


Tot i que només ens entra una part del terma 11, us passo aquí tot de materiales perquè els exàmens de dijous (2n C) i divendres (2n A i B) us vagin molt bé. Molta sort!

Aquí teniu el tema 11, amb els subratllats i apunts. I aquí els esquemes fotocopiats dels temes 11 i 12, he inclós també els del tema 12, encara que no en farem  examen. El franquisme dels anys 60 esquematitzat el teniu aquí. I els dels anys 70 aquí.

Aquí hi ha la fitxa del 1r franquisme (Barcanova) i aquí la del 2n, tot i que totes dues estan interrelacionades.

Aquí hi ha el solucionari dels temes 11, 12 i 13.

Aquest web és molt recomanable per fer tests sobre el franquisme, també n’hi ha d’altres períodes. I un altre web per fer tests el teniu aquí.

La repressió franquista i l’oposició a Catalunya, que era la part que ens faltava del tema 10, la teniu aquí.

Some content on this page was disabled on 2016/12/03 as a result of a DMCA takedown notice from Jaume Cortada Cortada. You can learn more about the DMCA here:

https://en.support.wordpress.com/copyright-and-the-dmca/

Anuncis

Tot el que us cal saber per a l’examen del tema 10: 1r franquisme


Aquí teniu el tema 10 fotocopiat i subratllat sencer.

Aquí les fotocòpies amb els punts essencials del tema.

A banda, aquí teniu l’esquema dels anys 40 i aquí el dels anys 50.

Aquí una 1ª fotocòpia que us pot ser útil com a entrenament i aquí una altra.

Un vídeo molt autèntic i didàctic, que ens parla dels franquistes catalans.

Aquí teniu el vídeo del Dragui sobre la 1ª part del franquisme, un quart d’horeta que us ajudarà a fixar alguns conceptes.

I si podeu fer l’histoquiz, doncs millor, tot i que no computi en la nota, us hi posareu al dia.

Some content on this page was disabled on 2016/12/03 as a result of a DMCA takedown notice from Jaume Cortada Cortada. You can learn more about the DMCA here:

https://en.support.wordpress.com/copyright-and-the-dmca/

Preguntes curtes i procediments del tema 11: El ‘desarrollisme’ franquista


A partir del solucionari que teniu en aquest post, us entren el dossier sobre les migracions procediments 1, 2, 3, 4 i 5. A banda de respondre les corresponents preguntes, heu de dir quin tipus de font és. Recordeu que val 2 punts. N’hi haurà dues a 2 punts cada una.

Les altres dues preguntes tema poden ser de qualsevol dels apartats del tema 11, excepte els dos últims (la fi del franquisme i Catalunya: immigració i lluita antifranquista). En seran 2 a 3 punts cada una.

I aquí enllaços a vídeos interessants, entre els quals el del Dragui, que m’ho havien demanat.

Un ‘Barcelona World’ o un ‘Hispanovegas’ ?


Aquí teniu l’article del Xavier Roig a l’Ara en el que se’ns parla cruament de les nostres errades, que també les tenim, i que si es vol arribar a un nou estatus polític s’hauran de corregir, perquè hi ha qui es pot estimar més que el manin des de fora però competentment que des de dintre amb unes dosis de barroeria que comencen a ser més habituals del que seria raonable en un ‘país culte, devetllat i feliç’. Allò del bon govern, de debò que ens cal! Tant de bo un dia poguéssim dir que creiem en una Catalunya més lliure no perquè fos catalana sinó perquè serà millor per tothom…

I les aboca pel boc gros, repartint a tothom. És un catalanista de pedra picada, però reconeix que l’actitud de la presidenta Aguirre ha estat més correcta que la dels seus homòlegs catalans (si més no dels consellers i líders polítics que han parlat). També ens mostra els pitjors dimonis inoculats per una barreja extranya de franquisme i antifranquisme dels que encara no ens hem desempallegat, i que són l’antiamericanisme i l’antisionisme (per simplificar, tenir prejudicis contra els jueus). A banda, se’ns diu que Bañuelos és un empresari de gestió més que dubtosa, (la seva empresa Astroc era coneguda popularment com ‘Catastroc’), que per cert va tenir tot tipus de relacions amb el PP del Sr. Camps. I no oblidem que per molt que es pugui criticar al Sr. Adelson, aquest ha estat capaç de gestionar macrocentres de lleure amb èxit a molts països, i que els americans són els que millor han sabut dur a terme aquest tipus d”entertainment’. I si tenim present que una de les zones més deprimides de Catalunya, com era el Baix Llobregat, es queda sense aquest ‘motor d’activitat econòmica’ ja podem pensar en quants ‘ni-nis’ es quedaran amb una mà sobre l’altra.
Per últim, les acusacions morals (foment de la prostitució, ludopatia o especulació urbanística) que es feien a aquest projecte obvien que d’aquests mals ja anem ben servits, i com a exemple ens explica el Sr. Roig que la prostitució és el 2n sector econòmic del nostre… admiradíssim Empordà. Ai la hipocresia i el veure la brossa a l’ull de l’altre i no veure la biga a l’ull d’un mateix, que ens deia l’Evangeli!

No dic que necessàriament hagi de sortir malament aquest projecte espacialment tarragoní (tot i que dugui el nom ‘Barcelona World), però sí que resulta increïble que tot el que era dolent en el projecte d’Adelson ara siguin flors i violes en el complex d’un individu que té el dubtós honor d’haver estat un dels grans protagonistes de la bombolla immobiliària. Com si ens penséssim que com que Adelson ha triat Madrid, el que ell faci no en tindrà cap, de valor.

Portar un hotel des de la República fins al segle XXI


Aquí podeu llegir el reportatge de l’Ara sobre l’hotel Terraza (Roses, Alt Empordà), inaugurat el 1935. Conté moltes reflexions interessants, a través de l’entrevista a la mestressa, nora del fundador, on ens va desgranant records de les vicissituds experimentades.

Des del punt de vista històric, hi ha la sensació de gran distància en un país mal comunicat i les pors que inspirava la platja (hi havia gent de l’Empordà que mai no havia vist el mar i es veia raríssim obrir un hotel situat arran de costa i fora del nucli urbà), el trasbals del a Guerra Civil, amb la fugida de l’amo cap a França, l”impost revolucionari’ franquista, que implicava que havia d’allotjar militars gratuïtament, la doble moral de l’època (‘les cosines’ que eren les ‘queridas’), els industrials tèxtils vallesans que caçaven als aiguamolls propers, la llagosta que aleshores es pescava realment allà, etc.

Literàriament parlant, el Josep Pla hi anava sovint, però també en Porcioles (l’alcalde barceloní més popular del franquisme) i el Pau Gasol. De tots ells, ens en pot dir alguna cosa, i Pla li dedica alguns fragments de la seva obra al Norat (d’Honorat), el creador de la nissaga.

A nivell moral, hi ha la importància de la feina ben feta, el pensar en els altres, saber formar un equip, fer sinèrgies amb d’altres agents turístics (per organitzar sortides, excursions, etc.) i sobretot el no estirar més el braç que la màniga, cosa que els ha permès no caure en mans dels ‘touroperators’, on han acabat molts hotelers per no haver-se sabut resistir als ‘cants de sirena’ del diner fàcil de l’època precrisi.

Molts alumnes voleu fer turisme, doncs apreneu del que ens diu la matriarca, la senyora Mercè, que hi ha coses que no canvien mai. Ens diu que tenim una crisi de valors, que és l’arrel de la crisi econòmica, i que si recuperem la cultura de l’esforç, ens en sortirem. Potser és una visió simplificada, però una part de raó crec que sí que la té.

El capitalisme, la gran banca i el poder dels diners


Aquí, al diari Ara, hi ha una entrevista a Manuel Puerto, un jubilat de 68 anys que va dirigir Banif (és a dir, la banca privada d’inversions del Banc Santander, per entendre’ns, la banca per a rics) per als territoris que, vés per on, es corresponen, si fa no fa, amb una part dels Països Catalans (Catalunya i Balears) i que ha treballat durant 37 anys a la banca, per tant és un ‘insider’ (algú que està en el tema) que sap de què parla.

I, al  seu llibre ‘Oligarquía financiera y poder político en España’ posa negre sobre blanc. I no ho fa pas des d’una perspectiva antisistema o revolucionària, ja que arriba a dir que el ‘capitalime és el sistema menys dolent’, sinó que parla de les malalties d’aquest sistema a Espanya, a causa de determinades ‘adherències’ que són típicament espanyoles, com ara que el poder financer està controlat a parts iguals per gent lligada als dos grans ordes religiosos (Opus Dei, des dels tecnòcrates dels 60, i Legionarios de Cristo, des dels 80), amb significatives incrustacions d’individus amb sospitoses connexions amb la Falange o el colpisme.

Un altre punt és que ell creu que a Espanya també s’aplica la teoria del ‘too big to fail’, i que l’Estat mai no deixaria caure ni el BBVA, ni el Santander ni Caixabank. I que quan arribes a nivells de responsabilitat i te n’adones de l’estafa que hi ha a darrera, l’únic que pots fer és plegar, ja que no pots canviar el sistema. Per això diu, que a nivell ètic no ens podem fiar de cap banc.

També diu que Banif i BBVA gestionaven a partis iguals el patrimoni del rei, que era immens, però ell calcula que la part que ells administràvem només era un 10% de la seva riquesa total. És a dir, que la fortuna del rei s’assembla a un iceberg en que només en veus un 10%, i l’altra 90% està submergit.

Reflexió interessant la de que Mario Conde, exdirectiu de Banesto, va ser empresonat als anys 90 per fer una cosa que ara quotidianament tothom fa: evadir diners i enviar-los als paradisos fiscals, per tal d’escapar dels impostos fixats pel govern espanyol, i si vols, pots tornar-hi pagant una petita multa, com ara amb l’amnistia fiscal.