L’Eurocopa, el futbol, el fer història i la reflexió d’en Cardús


Bé, la selecció espanyola ha guanyat l’Eurocopa i l’hi dono l’enhorabona, a aquesta ‘Roja i Grana’. A més, ha fet història, de la que quedarà grabada a la memòria, ja que ha guanyat consecutivament l’Eurocopa del 2008, els Mundials del 2010 i la present Eurocopa. A mí m’agrada que hi hagi allà molts jugadors del Barça, i que el seu èxit els hi donarà més confiança. Que el ‘caché’ d’aquests jugadors augmenti, i que tinguin més èxit o que els fitxin d’altres clubs d’Europa li farà bé als comptes i a l’autoestima del país. I un detall significatiu, així com el 2010 Puyol va lluir la senyera, ara ho ha fet en Xavi, cosa que l’hi proporciona una certa projecció.

No m’oblido tampoc del gest que va tenir fa uns anys, en un acte de ‘Sos aldeas infantiles’ el porter del Barça, Víctor Valdés, col·laborant desinteressadament en aquell event benèfic, en el que també servidor hi era present. Tot i que no ha estat porter titular, li desitjo el millor, i el que és segur és que ara aquests jugadors tenen una gran difusió i influència sobre la gent, per això me’n faig ressó d’aquesta petició, per tal que la selecció espanyola destini, si més no, una part del guanyat a fins socials, tal com hi veieu.

Sobre els sentiments encontrats, me’n recordo d’una frase del Kofi Annan, exsecretari general de l’ONU, que deia: ‘estima el que ets sense odiar el que no ets’. Doncs això, que qui ho vulgui celebrar ho faci, sense retreure-li al que ‘passa’ del tema, i a qui no li agradi que respecti l’alegria dels vencedors, i que esperi el seu torn, perquè per llei de vida, les coses tenen un principi, un desenvolupament i un final, i ‘la Roja’ no en serà pas cap excepció a aquest cicle universal.

I no ens oblidem que hi ha una història del país lligada al futbol, en el que els obrers van crear clubs amb el seu suor i el seu temps lliure, i aquesta història, tot i no ser tan glamurosa, no la’haurien d’oblidar, i per rescatar-la de l’oblit cliqueu Aquí.

Aquí teniu un article, publicat a l’Ara, molt ponderat del Salvador Cardús ,’Independentisme promiscu’, en el que analitza la relació entre futbol i política, tot indicant-ne la seva politització, però també que aquesta és un fet universal, i que darrere d’aquest procés ha ha tot un seguit d’actituds polièdriques que defugen les interpretacions més simplistes.

 

Anuncis