Història de Catalunya (modèstia a part) Toni Soler


Atenció, l’última activitat puntuable surt d’aquest llibre. Aquí teniu la part d’història de Catalunya des del S. XVII fins als nostres dies del Toni Soler, el director del ‘Polònia’. De ben segur que podreu entendre moltes de les coses que us explico. Tingueu present, però, que se centra a Catalunya (per tant, molts aspectes d’història espanyola no són tocats, o són esmentats tangencialment, només en tant que afecten casa nostra). Igualmente, heu de considerar que aquesta obra, ara descatalogada (és a dir, només la podeu comprar de 2ª mà), es va publicar el 1998, raó per la qual els aspectes més recents de la història catalana no hi apareixen, és clar que Toni Soler té moltes habilitats, però la d’endeví encara no l’ha demostrada.

I aquí la fotocòpia q treballem i compta al 10% d’activitats.

També pot ser interessant per qualsevol persona interessada en la història de Catalunya, però que li faci ‘al·lèrgia’ enfrontar-se al típic i tòpic feixuc llibre d’historiador. Ve a ser, aquest llibre, un ‘Polònia’ de la història de Catalunya, amb un un biaix clarament nacionalista, però.

Anuncis

Tema 11: El ‘desarrollisme’ franquista (1959-1975)


Tot i que només ens entra una part del terma 11, us passo aquí tot de materiales perquè els exàmens de dijous (2n C) i divendres (2n A i B) us vagin molt bé. Molta sort!

Aquí teniu el tema 11, amb els subratllats i apunts. I aquí els esquemes fotocopiats dels temes 11 i 12, he inclós també els del tema 12, encara que no en farem  examen. El franquisme dels anys 60 esquematitzat el teniu aquí. I els dels anys 70 aquí.

Aquí hi ha la fitxa del 1r franquisme (Barcanova) i aquí la del 2n, tot i que totes dues estan interrelacionades.

Aquí hi ha el solucionari dels temes 11, 12 i 13.

Aquest web és molt recomanable per fer tests sobre el franquisme, també n’hi ha d’altres períodes. I un altre web per fer tests el teniu aquí.

La repressió franquista i l’oposició a Catalunya, que era la part que ens faltava del tema 10, la teniu aquí.

Some content on this page was disabled on 2016/12/03 as a result of a DMCA takedown notice from Jaume Cortada Cortada. You can learn more about the DMCA here:

https://en.support.wordpress.com/copyright-and-the-dmca/

Preguntes curtes i procediments del tema 11: El ‘desarrollisme’ franquista


A partir del solucionari que teniu en aquest post, us entren el dossier sobre les migracions procediments 1, 2, 3, 4 i 5. A banda de respondre les corresponents preguntes, heu de dir quin tipus de font és. Recordeu que val 2 punts. N’hi haurà dues a 2 punts cada una.

Les altres dues preguntes tema poden ser de qualsevol dels apartats del tema 11, excepte els dos últims (la fi del franquisme i Catalunya: immigració i lluita antifranquista). En seran 2 a 3 punts cada una.

I aquí enllaços a vídeos interessants, entre els quals el del Dragui, que m’ho havien demanat.

El capitalisme, la gran banca i el poder dels diners


Aquí, al diari Ara, hi ha una entrevista a Manuel Puerto, un jubilat de 68 anys que va dirigir Banif (és a dir, la banca privada d’inversions del Banc Santander, per entendre’ns, la banca per a rics) per als territoris que, vés per on, es corresponen, si fa no fa, amb una part dels Països Catalans (Catalunya i Balears) i que ha treballat durant 37 anys a la banca, per tant és un ‘insider’ (algú que està en el tema) que sap de què parla.

I, al  seu llibre ‘Oligarquía financiera y poder político en España’ posa negre sobre blanc. I no ho fa pas des d’una perspectiva antisistema o revolucionària, ja que arriba a dir que el ‘capitalime és el sistema menys dolent’, sinó que parla de les malalties d’aquest sistema a Espanya, a causa de determinades ‘adherències’ que són típicament espanyoles, com ara que el poder financer està controlat a parts iguals per gent lligada als dos grans ordes religiosos (Opus Dei, des dels tecnòcrates dels 60, i Legionarios de Cristo, des dels 80), amb significatives incrustacions d’individus amb sospitoses connexions amb la Falange o el colpisme.

Un altre punt és que ell creu que a Espanya també s’aplica la teoria del ‘too big to fail’, i que l’Estat mai no deixaria caure ni el BBVA, ni el Santander ni Caixabank. I que quan arribes a nivells de responsabilitat i te n’adones de l’estafa que hi ha a darrera, l’únic que pots fer és plegar, ja que no pots canviar el sistema. Per això diu, que a nivell ètic no ens podem fiar de cap banc.

També diu que Banif i BBVA gestionaven a partis iguals el patrimoni del rei, que era immens, però ell calcula que la part que ells administràvem només era un 10% de la seva riquesa total. És a dir, que la fortuna del rei s’assembla a un iceberg en que només en veus un 10%, i l’altra 90% està submergit.

Reflexió interessant la de que Mario Conde, exdirectiu de Banesto, va ser empresonat als anys 90 per fer una cosa que ara quotidianament tothom fa: evadir diners i enviar-los als paradisos fiscals, per tal d’escapar dels impostos fixats pel govern espanyol, i si vols, pots tornar-hi pagant una petita multa, com ara amb l’amnistia fiscal.

Canvi històric: Catalunya exporta més al món que a Espanya


Aquí hi ha una notícia que sembla que passi desapercebuda però que des del punt de vista històric, amaga dos canvis cabdals, fonamentals, essencials, i en el primer cas quelcom de radicalment nou, que mai no havia succeït.

El 1r punt ens diu que Catalunya ja ven més de la meitat de la producció que ella exporta (entenent exportació com el que surt de Catalunya) a la resta del món -52,9%-, mentre que a Espanya -47,1%- li ven una mica menys de la meitat de la seva producció. Evidentment, si el món el dividim en Espanya i resta del món; que pugi un component implica automàticament la disminució de l’altre, si més no en termes percentuals. Ras i curt, hi ha hagut un ‘sorpasso’, fet inoït, que ens indica la força de la globalització, i segurament també tindrà a veure la millora del nivell d’idiomes, la integració a la UE  o el disposar d’una moneda europea comuna: l’euro.

L’altre aspecte és que, per 1r cop des del ‘desarrollismo’ (anys 60 i primers 70), Catalunya té un superàvit en la balança comercial, és a dir, que exporta més del que importa, cosa que, ben gestionada, és la base de la riquesa dels països desenvolupats, en tenir-hi superàvit. Aquest fet tan positiu, ha estat molt rar en la història del nostre país en relació a la resta del món (només a la I G.M. i al ‘desarrollismo’ Catalunya va tenir una balança comercial positiva amb la resta del món).

Si això es consolida, marcarà una transformació en molts àmbits, ja que un canvi significatiu de paradigma econòmic tendeix a comportar canvis en les esferes sociològica i política.

Histonigma del 12 del 5 del 12


Ara fa 50 anys del ‘Contuberni de Munic’, i ja que en una setmana tindrem la final de ‘Champions Lleague’ on el Barça ja no hi podrà ser, i que tindrem un directiu de la Munic aquest dilluns fent una xerrada al nostre ‘Molí’, aquí va l’histonigma COMPOST d’avui:

1- Qui i quan pronuncià la frase ‘avui la Guerra Civil ha terminat’?

2- Qui digué ‘l’únic que ens poden fer a Munic és cervesa’? (atenció!, en aquella època no existia la ‘Munich’ de la Torre de Claramunt)

3- Quin diari va crear el terme ‘Contuberni de Munic’?

Teniu de temps fins a les 8 de la tarda. Els 3 primers en contestar correctament entren en la liguilla del concurs. Ja tenim 3 encertants des d’ahir. Quan comenteu l’entrada, m’arriba el vostre ‘post’ al meu email i jo no li donaré l’aprovació fins a les 8, per tal que no us copieu els uns dels altres. Sort!