Història de Catalunya (modèstia a part) Toni Soler

Atenció, l’última activitat puntuable surt d’aquest llibre. Aquí teniu la part d’història de Catalunya des del S. XVII fins als nostres dies del Toni Soler, el director del ‘Polònia’. De ben segur que podreu entendre moltes de les coses que us explico. Tingueu present, però, que se centra a Catalunya (per tant, molts aspectes d’història espanyola no són tocats, o són esmentats tangencialment, només en tant que afecten casa nostra). Igualmente, heu de considerar que aquesta obra, ara descatalogada (és a dir, només la podeu comprar de 2ª mà), es va publicar el 1998, raó per la qual els aspectes més recents de la història catalana no hi apareixen, és clar que Toni Soler té moltes habilitats, però la d’endeví encara no l’ha demostrada.

I aquí la fotocòpia q treballem i compta al 10% d’activitats.

També pot ser interessant per qualsevol persona interessada en la història de Catalunya, però que li faci ‘al·lèrgia’ enfrontar-se al típic i tòpic feixuc llibre d’historiador. Ve a ser, aquest llibre, un ‘Polònia’ de la història de Catalunya, amb un un biaix clarament nacionalista, però.

Temes 12 (Transició Democràtica) i 13 (Democràcia i Autonomia, fins al 1986)

Atenció! Aquesta informació és només per l’alumnat que fa selectivitat d’història!!!

Aquí teniu el tema 12 del llibre, fotocopiat i comentat. Aquí el tema 13. Aquí el tema 12 resumit. I aquí un test per valorar el vostre nivell.

Del tema 13 us entra: L’hegemonia socialista (p. 324-325), L’alternança política (Només L’evolució de les forces polítiques) (p. 326), Espanya al Món (p.328-329) (tenir clar quan va entrar Espanya a la CEE, només això, del 1986 en endavant no ens entra RES), i l’ingrés a l’OTAN. Els partits i les eleccions a Catalunya (p. 332-333), només saber els 3 trets del sistema de partits polítics catalans, i els 5 partits polítics existents (CiU, PSC, ERC, ICV i PP).

Some content on this page was disabled on 2016/12/03 as a result of a DMCA takedown notice from Jaume Cortada Cortada. You can learn more about the DMCA here:

https://wordpress.com/support/copyright-and-the-dmca/
Some content on this page was disabled on 2016/12/03 as a result of a DMCA takedown notice from Jaume Cortada Cortada. You can learn more about the DMCA here:

https://wordpress.com/support/copyright-and-the-dmca/

Tema 11: El ‘desarrollisme’ franquista (1959-1975)

Tot i que només ens entra una part del terma 11, us passo aquí tot de materiales perquè els exàmens de dijous (2n C) i divendres (2n A i B) us vagin molt bé. Molta sort!

Aquí teniu el tema 11, amb els subratllats i apunts. I aquí els esquemes fotocopiats dels temes 11 i 12, he inclós també els del tema 12, encara que no en farem  examen. El franquisme dels anys 60 esquematitzat el teniu aquí. I els dels anys 70 aquí.

Aquí hi ha la fitxa del 1r franquisme (Barcanova) i aquí la del 2n, tot i que totes dues estan interrelacionades.

Aquí hi ha el solucionari dels temes 11, 12 i 13.

Aquest web és molt recomanable per fer tests sobre el franquisme, també n’hi ha d’altres períodes. I un altre web per fer tests el teniu aquí.

La repressió franquista i l’oposició a Catalunya, que era la part que ens faltava del tema 10, la teniu aquí.

Some content on this page was disabled on 2016/12/03 as a result of a DMCA takedown notice from Jaume Cortada Cortada. You can learn more about the DMCA here:

https://wordpress.com/support/copyright-and-the-dmca/

No és l’economia, és la política!

Aquí us penjo un article del Borja de Riquer, col·laborador del diari Ara, on fa girar la frase que fa 20 anys, al 1992, li van adreçar a G.Bush pare, quan es presentava a la seva fallida reelecció a les eleccions nord-americanes d’aquell mateix any. Era a un míting en el que exposava els triomfs aconseguits a la 1ª Guerra del Golf, contra l’Iraq (que havia tingut lloc el 1991), quan uns assistents li van posar davant dels morros una pancarta que deia ‘it’s the economy, stupid’, que va inspirar el gurú de l’exitosa campanya de Clinton James Carville (aquí teniu la imatge caricaturitzada d’Obama amb la frase, que sap que això serà decisiu per la seva reelecció de novembre).

El que ens diu aquest articulista és que la política, i no pas la dels últims 5 anys, sinó la de les últimes dècades, ha consentit, tolerat, afavorit o permès aquesta degradació del sistema, fins a esdevenir una mena de partitocràcia, amanida amb dosis de domini dels mercats. Ens diu que s’ha de repensar no només l’economia, sinó també el sistema polític ‘democràtic’ en què vivim. Parafrasejant el polític francès Clemenceau quan deia ‘la guerra és massa important per deixar-la en mans dels militars’, haurem de dir que ‘l’economia és massa important per deixar-la només en mans dels economistes’, i potser podem dir el mateix de la política.

El capitalisme, la gran banca i el poder dels diners

Aquí, al diari Ara, hi ha una entrevista a Manuel Puerto, un jubilat de 68 anys que va dirigir Banif (és a dir, la banca privada d’inversions del Banc Santander, per entendre’ns, la banca per a rics) per als territoris que, vés per on, es corresponen, si fa no fa, amb una part dels Països Catalans (Catalunya i Balears) i que ha treballat durant 37 anys a la banca, per tant és un ‘insider’ (algú que està en el tema) que sap de què parla.

I, al  seu llibre ‘Oligarquía financiera y poder político en España’ posa negre sobre blanc. I no ho fa pas des d’una perspectiva antisistema o revolucionària, ja que arriba a dir que el ‘capitalime és el sistema menys dolent’, sinó que parla de les malalties d’aquest sistema a Espanya, a causa de determinades ‘adherències’ que són típicament espanyoles, com ara que el poder financer està controlat a parts iguals per gent lligada als dos grans ordes religiosos (Opus Dei, des dels tecnòcrates dels 60, i Legionarios de Cristo, des dels 80), amb significatives incrustacions d’individus amb sospitoses connexions amb la Falange o el colpisme.

Un altre punt és que ell creu que a Espanya també s’aplica la teoria del ‘too big to fail’, i que l’Estat mai no deixaria caure ni el BBVA, ni el Santander ni Caixabank. I que quan arribes a nivells de responsabilitat i te n’adones de l’estafa que hi ha a darrera, l’únic que pots fer és plegar, ja que no pots canviar el sistema. Per això diu, que a nivell ètic no ens podem fiar de cap banc.

També diu que Banif i BBVA gestionaven a partis iguals el patrimoni del rei, que era immens, però ell calcula que la part que ells administràvem només era un 10% de la seva riquesa total. És a dir, que la fortuna del rei s’assembla a un iceberg en que només en veus un 10%, i l’altra 90% està submergit.

Reflexió interessant la de que Mario Conde, exdirectiu de Banesto, va ser empresonat als anys 90 per fer una cosa que ara quotidianament tothom fa: evadir diners i enviar-los als paradisos fiscals, per tal d’escapar dels impostos fixats pel govern espanyol, i si vols, pots tornar-hi pagant una petita multa, com ara amb l’amnistia fiscal.

Histonigma del 19-6-2012

Socials per l'ESO

Doncs demà passat farà 20 anys de la mort al País Valencià d’un escriptor, assagista, sociòleg, intel·lectual i demés que va revitalitzar el nacionalisme, la llengua i cultura valencians amb la publicació fa 50 anys de la seva famosa obra ‘Nosaltres els valencians’, on venia a dir que la manera més fonda de ser valencià és la de ser català, si més no a nivell lingüístic i cultural. M’heu de dir només dues cosetes.

1- Com es deia aquest intel·lectual?

2- Quan i on va nèixer?

View original post

Histonigma del 9-6-2012

Socials per l'ESO

Avui fa anys, molts anys hauríem de dir, un polític català que ha estat president de la Generalitat i que va nèixer amb la ‘dictablanda’ de Berenguer, va viure la II República, la Guerra Civil, el Franquisme i ha estat una peça clau en la Transició a nivell català i, posteriorment, en el període democràtic, ha jugat un paper important tot contribuint a estabilitzar el sistema polític espanyol. És un polític que s’ha autodefinit com a nacionalista.

1- Qui és aquest expresident català, que avui celebra el seu aniversari?

2- Quin any va nèixer?

View original post

Noves proves PAU del 2011, amb pautes i planes del llibre a estudiar! I temes 12 i 13 subratllats

Aquí  hi ha les pautes de les proves de selectivitat del 2011, juny i setembre, 12 exercicis en total, comentats, explicats i ampliats per servidor. a més us indico a quina pàgina, apartat o subapartat trobar la informació, i us en dono consells i orientacions sobre com fer la millor tria quan haguem d’elegir entre les diverses opcions, i sobretot, entre els dos temes de la pregunta 2.

I aquí les proves de selectivitat, també amb les pautes oficials del departament d’ensenyament. I recordeu que cada prova es correspon amb la pauta oficial (a aquest mateix PDF), i amb el meu, al PDF que tenim a l’anterior paràgraf.

El tema 12, la Transició, totalment subratllat aquí. I el tema 13, amb la part que ens entra, fins al 1986, aquí.

Més testimonis dels ‘grans’ dels nois i noies del Molí

Aquí teniu el testimoni dels avis materns i paterns de la Mar Luque, amb històries dures i difícils de pair, però que en llegir-les ens fans sentir apreci i afecte envers les generacions que ens han precedit i tota la feina que han dut a terme per tal que nosaltres en poguéssim gaudir.

I Aquí hi ha un testimoni diferent i complementari, en tant en quant els avis de la Guio provenen de llocs diferents (Catalunya i Salamanca), de nens els seus records són quotidians i força anecdòtics, però quan s’endinsen en l’adolescència, us parlen desimboltadament de la censura, la influència de l’Església o del servei militar.

Testimonis d’avis i àvies dels nostres alumnes

Us adjunto els testimonis de l’avi de la Meritxell Sorolla, el de l’àvia de la Laura Cabayol i els dels avis de l’Helena Rius: https://blochistoriaisocietat.files.wordpress.com/2012/05/la-guerra-civil-vista-pels-meus-avis.pdf.

Tots tres, han resultat d’una gran qualitat, amb visions complementàries (àmbits rural i urbà, home i dona). Molt recomanable de llegir-los i espero que aneu sumant-ne més. Els dels avis de l’Helena, en incorporar una veu dual, la d’un matrimoni amb la seva perspectiva singular i alhora doble, resulta molt atractiu, a banda de ser molt complet.

Bravo a totes tres: a la Meri, la Laura i l’Helena. Espero incorporar-ne més.

PPTs i vídeos del tema 11: El desarrollisme

Gràcies a diversos alumnes del 2n B disposem de PPT que ens ajudaran a estudiar el tema 11. Són molt interessants, amb alguns enllaços i imatges que poden complementar la part textual. Aquí teniu el de l’ocàs del franquisme i aquí el dels canvis econòmics i socials d’aquest període d’expansió econòmica. Recordeu de mirar-vos els últims vídeos d’història de Catalunya en aquest enllaç. Per últim, un testimoni que, atenció!, pot resultar difícil d’acceptar però que reflecteix la realitat d’un cert franquisme que continua maldant per sobreviure en la democràcia.

Pautes de les exposicions amb PPT dels temes 11 i 12 (2n Batx B)

Aquí teniu les pautes de les exposicions que farem sobre els últims apartats del tema 11, ‘el desarrollisme’ o 2ª part del franquisme, i el tema 12, centrat a la Transició Democràtica. Ateniu-vos a les recomanacions que us he indicat al principi de l’arxiu. Demà passat tindreu disponible el subratllat del tema 12.

Recordeu que tan valor té el PPT com la desimboltura a l’hora d’explicar-lo, les preguntes que formuleu als companys i com siguin capaços de respondre-les. I els que siguin receptors del PPT hauran de mostrar tant una bona actitud com la capacitat de respondre adequadament a les qüestions que se’ls pugui formular.

Rebel·lió antipeatges del 2012 i vaga dels tramvies del 1951, vides paral·leles?

Un alumne m’interpel·la sobre la negativa a pagar els peatges, poc després d’haver-nos examinat de la 1ª part del franquisme, temps en què es produí la ‘vaga dels tramvies’, i em pregunto quins poden ser els punts de coincidència i de diferència de la ‘campanya’ present en relació a la del 51. M’he trobat un article del periodista Adrià Alsina que el trobo molt ben confegit, aquí el teniu.

Però, parafrasejant Oscar Wilde quan deia que “és un estúpid qui només vegi moda en la moda”, podríem dir que la rebel·lió dels peatges és el símptoma d’alguna  cosa de més fonda, per entendren’s, és la febre que mostra una malaltia més greu i multifactorial, ja que s’hi ajunten molts malestars des de molts angles (hi poden coincidir l’independentista de manual, el camioner ‘apolític’ ofegat per l’augment continu de costos o el ‘currant’ que, fastiguejat per la puja de preu del tranport públic i la seva irregularitat, ha d’agafar l’autopista), tots ells saben què no volen (els peatges) però no saben què volen (com subsitutir-los de manera eficient, cercant una alternativa raonable per tothom).

La moral d’aquest text d’en Partal, de Vilaweb, és que una protesta a primer cop d’ull desorganitzada, pot tenir més èxit del que sembla i que si això ha passat amb els peatges, pot ocórrer també amb d’altres aspectes polèmics. Per contra, de manera implícita, sembla que les velles formes de desafiar el sistema (com ara les vagues o manifestacions) perden efectivitat. Ras i curt, s’altera molt més l’establishment (Abertis, La Caixa i la Generalitat) per aquesta iniciativa que no pas per una vaga, ni que sigui general, i a banda, els aldarulls que s’hi van donar, poden ser utilitzats com a eina de desautorització dels moviments “alternatius”.

Psicologia social, tabus i monarquia

Aquest article del Sánchez Piñol, antropòleg, escriptor i columnista de l’Ara, fa una anàlisi del perquè del manteniment de la monarquia des d’un punt de vista psicològic, tot basant-se en un experiment aplicat a primats, que tenen una intel·ligència social amb força punts de coincidència amb nosaltres.

Després, passa a dir-nos que és la tradició, i determinades circumstàncies històriques ara ja inexistents juntament, les que afavoreixen la continuïtat monàrquica, en generar por entre molta gent al ‘què passaria si hi hagués un canvi de règim?’. Ras i curt, és la inèrcia, l’anar d’esma el que permet que aquest estat de coses persisteixi.

Tanmateix, afegiria jo, si són molts els que s’adonen que ‘el rei va nu’ la situació pot acabar capgirant-se. Pensem, sinó, en aquella frase hegeliana: ‘El temps és el major revolucionari, perquè fa que el possible esdevingui impossible i que l’impossible esdevingui possible”.

Acudit alemany sobre el rei

Fins i tot els alemanys, que tenen fama de seriosos, fiquen cullerada. Al diari ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’ es fa aquest acudit sobre el rei. Hi apareix amb una escopeta, tot dient ‘Ho he fet per Europa. 4 paraigüers per als paraigües de la salvació”. És a dir, que les potes les transforma en els paraigüers on se suposa que s’han de desar els paraigües que caldrà fer servir per protegir-se de les tempestes monetàries que se’ns vénen a sobre. És curiós que l’Angela Merkel aludís fa cosa de dos anys a que Espanya disposava del “paraigua” del fons econòmic europeu en cas d’agreujament de la crisi econòmica. Es veu que als alemanys això del “Regenschirm” els agrada.

La mort (direm que accidental) del germà petit de Joan Carles, Alfons de Borbó

Ara que veiem que les armes les carrega el diable, us passo un enllaç sobre la mort del germà menor de Joan Carles, Alfons de Borbó, el 1956. Suposadament, va ser accidental, però en no haver-hi testimonis, mai no es podrà arribar a saber. A banda, la investigació que va dur a terme la policia portuguesa de la dictadura d’Oliveira Sálazar, que governava a Portugal aleshores, no va ser gens lluïda.

Us passo aquest enllaç on veureu el documental de Discovery Channel, en castellà sud-americà ja que mai no s’ha emès a Espanya. De cara al tema 10, molt interessant!!!

I tant de bo, aquests borbons aprenguin, amb l’Alfonsito, el Froilan, i els elefants, que d’armes, ni parlar-ne. Que a més hi ha gent que tenim memòria d’elefant, sobretot els d’història!!!

http://www.vilaweb.cat/noticia/4001396/20120410/reportatge-espanya-vist-mort-germa-rei.html

Neus Català: la vida d’una lluitadora incansable

Aquí teniu l’enllaç de l’article del Jordi Creus sobre la Neus Català i la seva biografia, on hi apareixen circumstàncies personals duríssimes (en especial, la seva estada a diversos camps de concentració durant la II G.M.).

No afegeixo res més, bé, res que no sigui aquest poema-manifest de la Maria-Mercè Marçal:

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

Nova sèrie a TV3: Tornarem!

La història d’aquest país i els seus amants estem d’enhorabona. A partir d’aquest dilluns, 16 d’abril, s’emet a TV3, després del Crackòvia, aquesta minisèrie, nominada a diversos certàmens cinematogràfics internacionals. El fet de situar-se entre la Guerra Civil i la II Guerra Mundial, i enllaçar la trama del conflicte espanyol, l’exili i la resistència antifeixista li confereixen un interès historiogràfic a priori força rellevant. A banda, un intèrpret clau és Roger Coma, actor banyolí de llarga trajectòria (des de Porca Misèria a TV3, per exemple, pasant pel biopic sobre el el bisbe Tarancón, a TV1), i que de ben segur donarà el millor de sí mateix.

Per tot plegat, us recomano molt de veure-la!

Cliqueu aquí i tindreu el tràiler oficial de TV3. I aquí l’entrevista al Roger Coma i al seu director, Felip Solé.

35è aniversari de la legalització del PCE (Partit Comunista d’Espanya)

Apreciats alumnes i audiència en general:

Avui fa 35 anys que el PCE va ser legalitzat. Simbolitzava el reconeixement a la força política que va representar amb més claredat l’oposició al franquisme així com una lluita per la democràcia i les libertats, que, des del 1956, es va dur a terme per mitjans pacífics i des de la perspectiva de la política “de reconciliació nacional”, és a dir, no s’havia de pretendre que la truita girés, sinó que el canvi preconitzat pels comunistes hauria d’arribar de manera dialogada, consensuada i pactada.

Es va aprofitar la data del Dissabte Sant per agafar a contrapeu els sectors més conservadors del franquisme, enfeinats en els seus deures religiosos. Tot i les reaccions contràries d’alguns militars, la majoria dels espanyols es va alegrar d’aquesta legalització, i no pas perquè fossin comunistes, una ideologia que no era pas majoritaria, sinó perquè si es legalitzaven els comunistes (l’autèntica bèstia negra del franquisme) això volia dir que la democràcia anava de debò. O en termes lògics (si p no q, és a dir, si comunisme no franquisme), ergo, si el PCE és legal, el franquisme és mort.

És cert que ara hi ha qui diu que la transició més que un canvi va ser una transacció, un ‘canvi de cromos’, on, a canvi de renunciar a canvis revolucionaris, s’acceptava desmuntar el franquisme de manera controlada i com deia Santiago Carrillo, ‘sin tocarles a los franquistas ni un pelo ni una pela’. Sigui com sigui, va ser un pas que va ser la prova del nou de la democratització.

Amb 10 anys tot just fets (ja veieu que un comença a tenir una edat)  me’n recordo com la tarda d’aquell dissabte, a 2/4 de 7, a TVE1 sortia un avenç informatiu, tot tallant els dibuixos animats, on Lalo Azkona informava del fet. I poc després vindrien el telediario, amb les declaracions del president Adolfo Suárez i del líder comunista Santiago Carrillo.

I per adobar-ho bé, una mica de fonts històriques:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/fue-noticia-en-el-archivo-de-rtve/legalizacion-1977-del-pce-adolfo-suarez/705680/: Declaracions del president Suárez, justificant la legalització del PCE.

http://www.tv3.cat/videos/3951590. Al minut 25 del programa ‘Monarquia o república’ hi apareix el tall informatiu on es legalitza el PCE. I al 26′ hi ha les declaracions de Santiago Carrillo, justificant perquè va caldre acceptar la monarquia.

http://www.cadenaser.com/opinion/articulo/legalizacion-partido-comunista/csrcsrpor/20120407csrcsropi_1/Tes: Entrevista a Martí Gómez, periodista de Morella (Ports, Castelló, País Valencià), d’ón, ves per on, és el recent líder del PSPV: Ximo Puig, que en aquella època estava colze a colze amb Carrillo.

http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=2081. Molts de vosaltres qüestioneu el sistema actual, i gireu els ulls cap al comunisme, creat per Marx. Em sembla que aquesta entrevista a l’historiador Eric Hobswawm en relació a la crisi capitalista i a les idees marxistes us pot resultar d’interès.

http://www.cinebaix.com/cartellera/2011/2011-03-25/jasomlegals.php. Des de Catalunya, convé recordar que el PSUC no fou legalitzat fins al 3 de maig del 1977. Se n’ha fet recentment un documental que ens mostra, amb fonts primàries, les reaccions a aquest fet. D’aquí a un temps suposo que a TV3 o al 33 ho podrem veure.

I per últim, la portada del ‘Mundo obrero’ de l’abril del 1977, el diari oficial del PCE.

El patiment de la gent gran (Dimitris Cristoulas in memoriam)

Aquí teniu les reflexions de Bru Rovira, a l’Ara, on es parla dels sofriments viscuts per la gent gran que, amb la crisi econòmica, esdevenen una de les baules més febles del sistema tot rebent-ne les pitjors conseqüències. Hi ha hagut un degoteig de fets bàrbars, com ens mostra l’article, fins que ha caigut la gota que ha fet vessar el got, el suïcidi del jubilat grec de 77 anys Dimitris Cristoulas. Que, ves per on, em fa pensar en el Sr. Jaume, el sindicalista pierenc que ens va fer la xerrada aquest 15 de març, i que és de la mateixa quinta. Per si de cas, mirem de ser més atents amb els nostres pares i avis, i que percebin que ens els estimem més.

Via crucis sobre la vaga, la postvaga i el que se’ns ve a sobre

Aquí  teniu un article del Gerard Quintana, líder dels ‘Sopa de Cabra’ (tinc entès que és el grup de música en català -si més no, majoritàriament en català-, que més ha venut), on ens mostra un seguit de reflexions interessants sobre el punt en què es trobem, amb una Catalunya que rep diverses pressions, des del govern espanyol (i aquest des de les instàncies europees) i els cercles del poder (allò que es deia l’oligarquia), fins als sectors més violents i antisistema dels indignats amb l’actual estat de coses. Compte no ens passi com als anys 30, que els extrems se’ns mengin el país.

Dues maneres d’analitzar els aldarulls a la Barcelona del 29-M

Aquí teniu un article del Sr. Ramoneda, on se’ns critica la violència patida per la ciutat en el dia de la vaga, a la que se sol dir incontrolada (en tot cas, no està controlada per les organitzacions polítiques i sindicals majoritàries), però que cada cop sembla més planificada, però també una violència estructural i molt difícil de visualitzar, com ara, certs desnonaments o l’acomiadament de gent que va participar a la vaga.

El text següent, del Sr. Aragay, ens parla de tota una tradició de radicalots, que a Catalunya sempre n’hi ha hagut, potser perquè hem tingut un poder polític sovint percebut com aliè quan no hostil a les demandes del país. Aquests radicals, insatisfets amb la nostra societat, de tant en tant emergeixen i qüestionen el sistema, sovint de forma violenta i indiscriminada, provocant tot tipus de mals que, convenientment ventats, acaben per girar-se’ls en contra seva. Cal reconduir la seva ràbia i ira cap a crítiques dures i radicals però sense caure en la violència, i no cal anar gaire lluny, pensem en les manifestacions contra la participació espanyola a la guerra de l’Irac el 2003. I el líder que pot dur a terme aquesta reconversió és l’alcalde Trias.

WebRep

currentVote

noRating

noWeight

El terme de vaga i els seus associats, des de la lingüística

Aquí teniu un article del filòleg Pla Nualart, on ens fa una disgressió molt enginyosa i alhora documentada sobre l’origen dels mots que emprem per referir-nos a les protestes obreres, i la seva relació amb el context que les va originar. I, per cert, no us perdeu l’últim paràgraf, que ens parla de la 1ª vaga de la història de la humanitat!

Ens calen bons polítics

Aquí tenim un article del Xavier Roig, que ens parla de la necessitat de seleccionar bons polítics, perquè són una eina bàsica per regenerar el país. I ho fa basant-se en la història, en Cincinato, aquell pagès romà honest al que quan van cridar va servir al seu poble com a governant i, posteriorment, va tornar a sa terra, com si res no hagués passat. De pas, mirem-nos els recursos i les capacitats dels italians, probablement el poble que més trets ha heretat dels antics romans. Per cert, amants de la història, el nom de la ciutat nord-americana de Cincinnati ve d’aquest home.

Article censurat sobre la infanta Elena

Un sindicalista de pedra picada, dels de tota la vida, m’acaba de passar aquest article sobre la infanta Elena. En un dia com el d’avui, pot ser una manera de posar de relleu les contradiccions d’una democràcia que cada cop ens sembla més una plutocràcia, per no dir quelcom de més gros, i segons quina lletra treguis t’ho trobaràs. Vosaltres mateixos, llegiu, compareu i si hi veieu res de millor, digueu-m’ho!

WebRep

currentVote

noRating

noWeight

La Catalunya actual vista a través de dos pel·lis de Berlanga

Aquí teniu un article publicat al diari Ara del Xavier Roig, economista i empresari, que ens explica el perquè de la gravetat de la crisi que estem vivint, la manca de solucions a aquesta greu situació i com l’únic que esperem és que les coses tornin a ser com abans. O que, en tot cas, la ‘vareta màgica’ ens arribi en forma de convencions i fires (com el WMC) o de complexos de casinos, com l’Eurovegas. I l’I+D per on para? no sap/no contesta o ‘MIA’, és a dir, ‘missing in action’, ha desaparegut en combat, és una de les coses que les retallades ens estan prenent…

El perque de la corrupció a casa nostra

O potser hauríem de dir a la ‘cosa nostra’. És un tema que, tot i que no formi estrictament part del currículum de ciències socials, resulta tan punyent i generalitzat que ha quasi esdevingut un fet estructural. Doncs bé, aquí teniu un article molt assenyat i rigorós de l’antropòleg i escriptor Sánchez Piñol que l’aborda.

Documental de TV3 ‘Monarquia o República’

Aquest documental d’hora i quart de durada pondera els pros i contres d’una forma d’estat monàrquica o republicana, tot aportant dades, xifres, opinions i punts de vista de diferent signe. Igualment, fa un repàs històric del perquè de l’actual monarquia i de les opcions de què va disposar la República (les dues repúbliques que hi ha hagut a Espanya, però també la seva possible viabilitat amb una hipotètica ruptura democràtica després del franquisme).

Tothom que vulgui tenir una opinió convenientment formada, ja sigui a favor o en contra, en aquest debat (que ara s’està tornant punyent, d’una banda perquè la crisi ens fa més amatents a la despesa pública i de l’altra, pel ‘cas Urdangarín’) faria bé de mirar-se aquest vídeo.

Amb el 2n B recordeu que aquest divendres 17 de febrer vàrem veure’l  fins al minut 36. Visioneu-lo a partir d’aquest punt, doncs.

Us hi adjunto l’enllaç: http://www.tv3.cat/videos/3951590.

 

 

Testimoni d’un pres polític del franquisme

Interessant biografia la d’aquest home, que ja des de la guerra civil es veu sotmès a unes condicions duríssimes. Tot i aconseguir escapar-se, torna a Espanya per tal d’enrolar-se a la lluita antifranquista. Els 21 anys de presó i la seva ideologia comunista, però, li han servit per reinventar-se i transformar-se en una persona amb molts recursos, tot arribant a ser directiu al món empresarial. I el més important, als seus 95 anys i, malgrat totes les seves penalitats, manté una perfecta lucidez que li ha possibilitat escriure un llibre. Serà el nostre Stéphane Hessel?

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120217/54255649480/marcelo-usabiaga-ensaye-durante-horas-la-postura-para-ser-fusilado.html

La intervenció del violoncel·lista català Pau Casals a l’ONU

Tal i com us havia dit als del 2n A quan us parlava dels avantguardismes i del desenvolupament cultural català durant els anys de la II República, us adjunto la intervenció de Pau Casals davant d’una sessió de les Nacions Unides, on explicita la seva identificació amb Catalunya, tot remarcant el seu compromís amb la pau i l’entesa. A més, us pot ser útil per millorar el vostre anglès, ja que les seves paraules estan subtitulades i, a més, parla un anglès relativament fàcil d’entendre. Si mai li heu d’explicar a un estranger que és Catalunya, aquesta en pot ser una bona introducció.

I això forma part d’un programa de TV3 d’història que es deia “El favorit”, del 2003, on la gent havia de votar quin era el català favorit. I per cert, el presentador era l’Oriol Jonqueras, historiador  líder actual d’ERC.

http://www.youtube.com/watch?v=fioeY-CJ2GY

Interessantíssima entrevista a l’Emili Teixidor

L’Emili Teixidor, als seus 78 anys, és un escriptor de llarga trajectòria i merescut reconeixement. A més, hi va ser mestre durant molts anys. I, malgrat la greu malaltia que pateix, ens aporta una gran lucidesa trufada amb tocs d’humor i ironia. I quan fa crítiques, les sap fer constructivament, i a més, és capaç de fer autocrítica d’una manera mesurada. D’altra banda, també ens mostra els aspectes que veu bé, i que vol que es mantinguin. Tot plegat, s’hi desplega la seva humanitat, bonhomia i intel·ligència.

I, a nivell d’història, ens dóna un tast de com era la vida infantil i laboral a l’Osona del primer franquisme, sense deixar de banda que va coincidir amb en Miquel Martí i Pol. Roda de Ter ha donat, doncs, dos insignes escriptors. No us prenc més temps, llegiu-la aquí !!!

Una cronologia de la nostra història

Una exalumna meva, la Cristina Fernández, m’envia des d’Edimburg l’eix cronològic fet a partir de les meves classes i del seu saber fer, tot posant amb diferents colors els esdeveniments de tipus diferent (social, polític, econòmic, etc.) No sabia jo que hagués explicat tot això! Vosaltres heu d’estudiar a partir del 1874 (feia anys la històrìa començava el 1808, ja que es feien 4 hores setmanals), que és el que us entra a Selectivitat.

Aneu a la part de la República per estudiar els temes 7 i 8. Cliqueu aquí per trobar aquest fris cronològic, un autèntic document històric que, de ben segur, que us agradarà o, si més no, facilitarà el vostre aprenentatge.