Barcelona, capital d’un nou estat


Aquí teniu el llibre blanc de 842 planes on diferentes teòrics elucubren sobre què passaria amb una hipotètica Bcn capital d’estat independent. Hi ha opinions diverses i contrastades, fins i tot la que proposa que la capital sigui Manresa i no pas Bcn, però una cosa bona de tot plegat és que no defugen els greus problemes del país, se sigui independent, comunitat autònoma, federal o migpensionista.

Les personalitats que en formen part tenen visions que tot i ser diferents, no deixen de estar enraonades, i això és un un altre aspecte que podem destacar. I per últim, el catalanisme comença a reconèixer Bcn com a ciutat plenament catalana (tot i q la proporció 21/20 entre regidors consultistes i els que no ho són, ha de ser un esperó per treballar amb lucidesa) i a deixar de banda aquella dita de l’alcalde de Vic, al 1983: Vic, capital de la Catalunya catalana.

Entrevista a Jordi Pujol poc abans de la macromanifestació de la Diada del 2012


Me he vist interpel·lat sovint per companys, amics o alumnes en relació al cas Pujol i els he respost que el cert és que jo no m’ho esperava pas, que estigués implicat personalment, tot i sospitar que membres del seu entorn sí que ho podien estar. Doncs us passo el document que teniu a continuació per tal que us feu la composició de lloc que millor us vagi.

Aquí teniu la interessant entrevista que ens mostra al Pujol més sobiranista, dos anys abans que es descobrissin els afers tèrbols en què estava implicat. Tampoc no és que afegeixi gaire de nou, perquè d’alguna manera coincideix en les dates amb la que li va fer l’Albert Om a ‘El convidat’, però no deixa de ser un exercici retrospectiu interessant, que ens mostra com era capaç d’interpretar un personatge, ni que estigués en fals. Tot i que no crec que ens haguem d’escarrassar amb un home que, al cap i a la fi, té 84 anys, i només per l’edat mereix un mínim respecte.

Tema 8: II República (1933-1936)


Aquí us penjo l’enllaç de l’obra del Toni Soler ‘Catalunya modèstia a part’, periodista, escriptor i director de la productora ‘Minoria absoluta’ i del ‘Polònia’. Crec que el període de la crisi de la Restauració i la II República (i una mica la Guerra Civil) ens els explica aquí molt rebé!!!

Aquí hi ha el tema 8, el de la II República del 1934 al 1936.

Aquí hi ha l’enllaç al programa ‘Monarquia o República’, on TV3 planteja les diverses opcions de cara a un possible canvi de règim.

Aquí hi ha un eix cronològic de gran qualitat, que una exalumna meva em va fer.

Aquí hi ha els esquemes del tema 8 (els teniu fotocopiats).

I aquí teniu el test i els exercicis de selectivitat (els teniu fotocopiats).

Les solucions dels personatges i la seva obra aquí.

De cara a l’examen del tema 8, us posaré una pregunta apartat de 3 punts (NO entra l’últim del tema 7), una de tema que barrejarà diversos apartats (3 punts) i 2 dels 6 exercicis que teniu a les planes 6 i 7 de les fotocòpies que us he donat (valdran 2 punts cada una) i el de noms i fets que van dur a terme (planes 4 i 5). Si us poso una de lligar noms als seus càrrecs i actuació, valdria igualment 2 punts. Tot el que va de les planes 8 a la 12 incloses no entra.

Tema 7. La II República (1931-1933)


Aquí teniu l’enllaç del tema 7.

https://blochistoriaisocietat.files.wordpress.com/2012/01/7-la-ii-repc3bablica-i-la-generalitat-1931-1933.pdf

Aquí els esquemes que teniu fotocopiats.

I aquí la primera prova de selectivitat del tema, la farem en format paper a classe:

20120109tema7prova1ª

Vinyeta de l’Ara: una imatge val més que mil paraules


El que va de les manifestacions dels ‘indignats’ del 2011 o de la vaga general del 2012 a la Diada d’aquest setembre, i la mà que bressola el bressol, que ho explica tot. Bé, l’ANC també hi té a veure o com ha sabut CiU convertir el malestar de la població (manifestat en part pels ‘indignats’) en un sentiment indepedentista, tot fent oblidar la seva responsabilitat en les retallades.

Obra mestra de la propaganda política

Com s’ha fet Catalunya en 48 vinyetes


Us penjo aquesta auca d’Òmnium Cultural, elaborada el 2007, on se’ns mostra de manera entenedora i gràfica el devenir que ha viscut el país al llarg de la seva història, tot mostrant els episodis i personatges més significatius de la seva història. I així posem el granet de sorra de cara a la reflexió que haurem de fer sobre el nostre avenir, d’aquí a poc, quan siguem cridats a les urnes. No ho oblideu pas, que conèixer-la ens farà més savis, conscients i responsables per aconseguir un país culte, desvetllat i feliç.

A banda, per al meu alumnat li serà d’utilitat per adquirir una visió de conjunt de la història del país, i potser molts altres també en podran treure profit. Cliqueu a sobre de la 1ª imatge i totes 8 aniran sortint correlativament.

                                         HISTORIA MAGISTER VITAE EST.

‘Monkeys reject inequal pay’ aplicat a la dialèctica Catalunya-Espanya


Aquí hi ha un article del Sánchez Piñol, a l’Ara, que ens indica que d’animals en tenim molt més del que ens pensem, i que de raó, doncs ja en parlarem. A partir d’un experiment etològic, sobre el comportament d’uns monos, s’observa que el concepte de l’equanimitat i justícia existeix en aquests primats, tot i que no ho sàpiguen verbalitzar, i la indignació quan es veuen postergats o maltractats es fa palesa. Tindrà això alguna cosa a veure amb la conflicitvitat política sobre la relació de Catalunya amb el conjunt de l’Estat? Sembla que hi ha hagut qui mentre ha rebut beneficis ha mirat cap a l’altra banda i que qui es percebia en una situació pitjor està disposat a canviar l’status quo. Aquí, això sí, no n’hi ha cap gàbia, i la dona que ens alimenta cada cop més, és aquella senyora alemanya que es mirarà les coses objectivament, amb més xifres que lletres, cosa que pot suposar que hi hagi, sinó justícia (aquest és un mot massa gros), sí una certa equanimitat que atenuï aquesta sensació de tracte diferent injustificat.