Efectes econòmics i reconeixement internacional d’una hipotètica independència de Catalunya


Aquí hi ha unes planes de l’Ara que analitzen els efectes de la independència de Catalunya a nivell econòmic (a les 2 últimes planes), amb visions diferents, segons els economistes, que coincidirien en que a priori semblaria que hi hauria perspectives positives, però complicades per la greu conjuntura que vivim, és a dir, la perpètua crisi que ha implicat que el deute català sigui considerat ‘bo escombraria’ o propera a aquesta qualificació per diverses agències de ràting.

La 1ª plana ens ofereix un article de l’Àngel Castiñeira on ens ve a dir que no és que Mas vulgui fer-se independent, sinó que el tancament de l’Estat a acceptar avenços graduals en l’autogovern, l’ha empès cap a aquesta opció. I un exemple molt clar és la reacció a la sentència que declarà inconstitucionals diversos articles de l’Estatut el juliol del 2010, sentència que va arribar tard, amb sospites de manipulació política i amb un TC amb diversos membres desacreditats. I no us perdeu la metàfora del soldat anglès que salvà el seu destacament sense saber-ne els detalls, però sabent que alguna cosa havia de fer. No sabia el com però sí el què.

La 2ª pàgina tenim un article del Carles Boix, prestigiós professor universitari a EUA, que ens diu que el reconeixment internacional d’un estat que es proclama independent separant-se d’un altre no té un full de ruta clar, i que depèn de molts factors. Igualment, no queda clar si Catalunya seguiria a la UE o a l’euro, per exemple. Finalment, ens diu que la independència no és un ‘joc de nens’, s’ha de preparar molt bé, perquè s’haurà de ser capaç de bastir un poder alternatiu, que sigui percebut pels catalans i per la resta del món (i especialment d’Europa) com millor i més eficient.

Comptat i debatut, cal filar ben prim i mirar-s’ho bé tot amb molta cura, tot sent conscient que hi ha molts aspectes en els que s’ha de fer una anàlisi acurada de la relació cost-benefici abans de qualsevol hipotètic procès rupturista.

Canvi històric: Catalunya exporta més al món que a Espanya


Aquí hi ha una notícia que sembla que passi desapercebuda però que des del punt de vista històric, amaga dos canvis cabdals, fonamentals, essencials, i en el primer cas quelcom de radicalment nou, que mai no havia succeït.

El 1r punt ens diu que Catalunya ja ven més de la meitat de la producció que ella exporta (entenent exportació com el que surt de Catalunya) a la resta del món -52,9%-, mentre que a Espanya -47,1%- li ven una mica menys de la meitat de la seva producció. Evidentment, si el món el dividim en Espanya i resta del món; que pugi un component implica automàticament la disminució de l’altre, si més no en termes percentuals. Ras i curt, hi ha hagut un ‘sorpasso’, fet inoït, que ens indica la força de la globalització, i segurament també tindrà a veure la millora del nivell d’idiomes, la integració a la UE  o el disposar d’una moneda europea comuna: l’euro.

L’altre aspecte és que, per 1r cop des del ‘desarrollismo’ (anys 60 i primers 70), Catalunya té un superàvit en la balança comercial, és a dir, que exporta més del que importa, cosa que, ben gestionada, és la base de la riquesa dels països desenvolupats, en tenir-hi superàvit. Aquest fet tan positiu, ha estat molt rar en la història del nostre país en relació a la resta del món (només a la I G.M. i al ‘desarrollismo’ Catalunya va tenir una balança comercial positiva amb la resta del món).

Si això es consolida, marcarà una transformació en molts àmbits, ja que un canvi significatiu de paradigma econòmic tendeix a comportar canvis en les esferes sociològica i política.