El capitalisme, la gran banca i el poder dels diners


Aquí, al diari Ara, hi ha una entrevista a Manuel Puerto, un jubilat de 68 anys que va dirigir Banif (és a dir, la banca privada d’inversions del Banc Santander, per entendre’ns, la banca per a rics) per als territoris que, vés per on, es corresponen, si fa no fa, amb una part dels Països Catalans (Catalunya i Balears) i que ha treballat durant 37 anys a la banca, per tant és un ‘insider’ (algú que està en el tema) que sap de què parla.

I, al  seu llibre ‘Oligarquía financiera y poder político en España’ posa negre sobre blanc. I no ho fa pas des d’una perspectiva antisistema o revolucionària, ja que arriba a dir que el ‘capitalime és el sistema menys dolent’, sinó que parla de les malalties d’aquest sistema a Espanya, a causa de determinades ‘adherències’ que són típicament espanyoles, com ara que el poder financer està controlat a parts iguals per gent lligada als dos grans ordes religiosos (Opus Dei, des dels tecnòcrates dels 60, i Legionarios de Cristo, des dels 80), amb significatives incrustacions d’individus amb sospitoses connexions amb la Falange o el colpisme.

Un altre punt és que ell creu que a Espanya també s’aplica la teoria del ‘too big to fail’, i que l’Estat mai no deixaria caure ni el BBVA, ni el Santander ni Caixabank. I que quan arribes a nivells de responsabilitat i te n’adones de l’estafa que hi ha a darrera, l’únic que pots fer és plegar, ja que no pots canviar el sistema. Per això diu, que a nivell ètic no ens podem fiar de cap banc.

També diu que Banif i BBVA gestionaven a partis iguals el patrimoni del rei, que era immens, però ell calcula que la part que ells administràvem només era un 10% de la seva riquesa total. És a dir, que la fortuna del rei s’assembla a un iceberg en que només en veus un 10%, i l’altra 90% està submergit.

Reflexió interessant la de que Mario Conde, exdirectiu de Banesto, va ser empresonat als anys 90 per fer una cosa que ara quotidianament tothom fa: evadir diners i enviar-los als paradisos fiscals, per tal d’escapar dels impostos fixats pel govern espanyol, i si vols, pots tornar-hi pagant una petita multa, com ara amb l’amnistia fiscal.