Us penjo aquesta auca d’Òmnium Cultural, elaborada el 2007, on se’ns mostra de manera entenedora i gràfica el devenir que ha viscut el país al llarg de la seva història, tot mostrant els episodis i personatges més significatius de la seva història. I així posem el granet de sorra de cara a la reflexió que haurem de fer sobre el nostre avenir, d’aquí a poc, quan siguem cridats a les urnes. No ho oblideu pas, que conèixer-la ens farà més savis, conscients i responsables per aconseguir un país culte, desvetllat i feliç.
A banda, per al meu alumnat li serà d’utilitat per adquirir una visió de conjunt de la història del país, i potser molts altres també en podran treure profit. Cliqueu a sobre de la 1ª imatge i totes 8 aniran sortint correlativament.
HISTORIA MAGISTER VITAE EST.
Històriamolívila 
Retroenllaç: ESTUDIAR HISTORIA EN CÓMIC, EJEMPLOS Y ENLACES INTERESANTES - Manos de Tiza
HISTÒRIA DE CATALUNYA DES DEL 1714 FINS L’ACTUALITAT
L’onze de setembre de 1714 va tenir lloc la darrera defensa de Barcelona durant la Guerra de Successió. En aquesta guerra, els Borbons, és a dir, Felip V, i els Àustries, L’Arxiduc Carles, van lluitar per la corona d’Espanya, finalitzant amb la victòria Borbònica. És per això, que l’11 de setembre es recorda per l’abolició de les institucions i llibertats civils catalanes.
Temps més tard, el 1716 es va publicar el Decret que establia el nou sistema de govern absolutista, que va seguir el model castellà establint la Nova Planta de la Reial Audiència de Catalunya. Entre altres prohibicions, va estar la prohibició del català com a llengua oficial, i per tant el castellà va passar a ser la llengua de Catalunya.
Deixant de banda l’edat moderna, arribem a la contemporània, que s’inicia al segle XIX amb la Guerra del Francès, al 1808. Es va construir un estat liberal, però es va patir la crisi de l’Antic Règim. A nivell català (i basc) arriba la Revolució Industrial degut a la influència anglesa, i en l’àmbit cultural sorgeix la Renaixença catalana, que intentava “renéixer” el català com a llengua i cultura després de segles de diglòssia. En l’àmbit polític, va néixer una ideologia que pren força, aquesta ideologia és el catalanisme polític.
Al 1833 mor Ferran VII, el monarca absolutista. Arran de la seva mort, Espanya va començar la construcció d’un estat liberal, que va durar fins la Revolució de 1868, anomenada també la Gloriosa, en la qual es v destronar la Reina Isabel II, la qual cosa va comportar a l’inici del Sexenni Democràtic.
També al 1833 va néixer un moviment polític ultraconservador a Espanya: el carlisme. Aquests pretenien establir una ideologia antiliberal i paral•lela als Borbons. Els carlins van provocar tres guerres: la Primera, la Segona i la Tercera Guerra Carlina, de sis, tres, i quatre anys de durada, respectivament.
Temps més tard va sorgir la Primera República Espanyola, que va durar 11 mesos, des del 1873 fins al 1874. Va ser el primer cop a Espanya que es va elegir tant el Cap d’Estat com el de Govern democràticament. El 10 de febrer de 1873 Amadeu de Saboia abdicà, cosa que els republicans van aprofitar per aconseguir la proclamació de la República. No obstant, dins de la República existien dos bàndols: els que volien una República unitària i els que volien una República federal. Des de febrer fins a juny el president va ser Estanislau Figueras, però al juny, les Corts Constituents nomenen president Francesc Pi Maragall.
El 1880 va sorgir el Primer Congrés Catalanista impulsat per Valentí Almirall, que pretenia regenerar Catalunya de manera que repercutís a la resta de l’Estat. Aquest va intentar unir esquerres i dretes catalanistes, però va fracassar. Posteriorment Almirall impulsa el Segon Congrés Catalanista, que es declarà partidari de la cooficialitat del català a Catalunya.
El 1887 va ser derrotat a les eleccions de la Junta Directiva. El sector més conservador va crear la Lliga de Catalunya, i posteriorment es van integrar en la Lliga Regionalista. Partint de la iniciativa va sorgir la Unió Catalanista, que englobava diverses entitats unides pel catalanisme.
Deixant de banda el segle XIX, el Segle XX a Catalunya es caracteritza pels conflictes obrers i per la recuperació de l’autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714. Durant aquest segle es van sorgir un seguit d’esdeveniments: la Setmana Tràgica, la Mancomunitat, la dictadura de Primo de Rivera, la segona República, la guerra civil, el granquisme, la transició i el govern de Pujol, de Convergència i Unió.
Després de la dictadura franquista es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979. Aquest estatut es defineix Catalunya com “Nacionalitat” i es reconeix el català com a llengua pròpia de Catalunya.
Al llarg dels 80 i els 90, es desenvolupen diferents aspectes de la construcció autonòmica, com els Mossos d’Esquadra, la creació de l’administració comarcal i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest procés rep el nom de Desenvolupament Autonòmic.
El 1992 a Barcelona es van celebrar els Jocs Olímpics, fet que va donar tant a Catalunya com a Espanya un reconeixement internacional.
En l’actualitat de Catalunya, el 16 de setembre de 2005 la ICANN aprova oficialment el domini “.cat”, el domini de moltes pàgines web a les quals ara accedim amb normalitat.
Sorgeix un tripartit, format arran de les eleccions del 16 de novembre de 2003 pel Partit dels Socialites de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). El 14 de desembre de 2003 signen l’acord per a un govern catalanista i d’esquerres a la Generalitat de Catalunya, conegut com a “Pacte del Tinell”.
A partir de 2010 Catalunya és Presidida per l’actual president Artur Mas i Gavarró. Aquest va fer un referèndum per tal d’establir la independència catalana el 9 de novembre del 2014.
Fins aquí un breu resum de la història de Catalunya des del 1714 fins l’actualitat.